Alguns tindran amics que s’hi dediquen mentre que d’altres només hauran vist com viuen a les pel·lícules. Els bombers són un col·lectiu molt estimat per la societat, i els de Mataró estan de celebració. Aquest 2007 han commemorat el 150è aniversari del cos a la ciutat, un any en què a més, han estrenat una nova casa i una exposició amb la seva història. Els bombers han estat protagonistes d’aquest any, i hem volgut parlar amb ells per saber com l’han viscut però també per conèixer algunes detalls del seu dia a dia. Mateu Sampera i Jaume Robert, dos bombers de 1ª de Mataró, ens han rebut al nou parc i han respost a les nostres preguntes. - Satisfets amb el nou parc, o queda algun punt pendent?M.S: Sempre hi ha mancances, sempre podria haver estat millor, però és un bon parc i té molt de futur. -El cos de bombers de Mataró es troba amb bona salut?J.R: Sí, hi ha molta més gent de la que hi havia uns anys enrere. A les convocatòries per obtenir plaça cada cop s’apunten més joves. - L’essència dels primers bombers voluntaris de fa segle i mig encara està a present en la professió?M.S: I tant, la majoria de bombers vénen de ser voluntaris, sense cobrar res i dedicant temps de la seva vida privada. Després molts donen el salt.J.R: Segurament és bastant vocacional. Mataró es nodreix de bancs de voluntaris d’Arenys, de Malgrat, de Tordera... Això fa que la gent conegui més de prop els bombers i sobretot que la gent jove es vulgui preparar i fer-se professional.
- Quina ha estat la intervenció que més recordeu?J.R: El que recordes més és quan hi ha persones afectades. Accidents on hi ha quatre o cinc joves afectats dins d’un cotxe, algun incendi on hi ha algú a dintre... Per nosaltres és molt pitjor un incendi d’una indústria que no saps què et trobaràs, que un accident, però quan et toca més el cor és quan hi ha gent afectada.M.S: Quan hi ha casos com ens ha passat aquí a la C-60 que fa poc vam tenir un accident amb cinc nanos morts, trobes a faltar mans de tothom, encara que hi hagi molta gent. Falten mans, sempre falten mans... almenys des de la meva perspectiva. I estem molt bé, el cos de bombers ha millorat moltíssim des dels anys 90 cap aquí, han entrat cada any entre 100 i 150 persones, hem millorat moltíssim en vehicles i en material, però sempre, quan hi ha un servei important trobes a faltar alguna cosa.-Socialment, és en els grans moments com l’11-S o l’11-M quan es reconeix la vostra tasca?M.S: Socialment, és quan soluciones una cosa espectacular, però la gent se’n recorda de nosaltres quan ens necessiten. A nosaltres no ens paguen pel que fem, sinó pel que podem fer. Volen que estiguem preparats per quan algú pugui necessitar-nos, els puguem anar a socórrer. Jo suposo que la gent ens té en estima perquè sempre els hi solucionem els problemes.
- ...però la feina quotidiana queda una mica amagada?J.R: Cada vegada es fan més feines que no són les d’apagar focs. Es fan moltes feines de prevenció, d’ajudar a gent gran a obrir-los la vivenda perquè han caigut a terra, o per exemple, hi ha un home minusvàlid que ens truca tot sovint perquè l’ascensor de casa no li va bé i necessita que el baixem i allà anem. - Sou adictes a l’adrenalina?M.S: Això no sé respondre-ho. El que es nota quan no se surt és que la gent està més tensa. Amb els companys mateix, per qualsevol tonteria, t’enganxes. Quan hi ha moltes sortides pel mig, la gent està més tranquil·la i fins hi tot hi ha més companyerisme. El fet de no sortir ens esvera. Deu ser això, que crea massa adrenalina. - El pitjor que pot sentir a la seva professió és la impotència davant d’un desastre natural que escapa del control humà?J.R: Impotència, no. Quan hi ha un incendi d’aquests forestals molt grans, com que no està al teu abast, tampoc et sents tant impotent. Et sentiries molt més impotent si hi hagués una persona, haguessis d’arribar a ell i no poguessis. Però amb coses naturals com riuades, incendis... tots sabem que arribem fins on arribem i la natura és molt més forta que nosaltres.- És la de bomber, ara mateix, una professió de moda?M.S: Pot ser que sí. El jovent entra amb molta empenta i hi ha molta vocació de bomber. Avui mateix hem rebut una escola que si els hi preguntéssim als 50 nens que vénen, tots volen ser bombers. Per què? No sé si serà perquè visiten el parc o pel que sigui, però el jovent s’interessa per ser bomber. J.R: Això ha estat sempre.M.S: Però quan jo vaig entrar als 90 les convocatòries no eren com ara. Ara es presenta moltíssima gent i abans només érem els 4 que ens coneixíem.-I com està el cos de dones?M.S: Fatal, però ara estan entrant més noies.J.R: El problema és que n’han entrat molt poques dones perquè se’n presenten molt poques. Si n’hi haguessin més, n’entrarien igual que homes. Però si en una convocatòria de 150 persones es presenten només 5 dones, n’entra 1. M.S: I els parcs estan preparats tant per homes com per dones.J.R: També serà difícil que en els parcs grans entrin dones perquè aquí s’entra per convocatòries, per antiguitat... La gent pot demanar, i aquests parcs grans es demanen bastant, llavors és complicat que pugui venir alguna dona fins d’aquí uns anys.M.S: Al Parc de bombera no n’hi ha cap. De guardia forestal n’hem tingut una que va estar aquest estiu i que s’està preparant per presentar-se a bombera.
- Els mitjans i dotacions que teniu estan a l’alçada?M.S: Sí, aquest és un parc com el de Badalona, i Badalona té moltes més sortides que nosaltres. Som 8 efectius de mínims, que és un bon torn. Si hi ha un foc de vivenda som 8 que hi anem. A més, igual un dia en podem tenir 2, però podem estar mesos que no en tinguem cap. Allà és més ciutat, tenen més sortides, i són la mateixa gent. J.R: D’uns anys cap aquí, ha millorat molt. El tema camions, materials... s’ha anat canviat tota la flota i últimament no ens podem queixar gens ni mica.M.S: Hem millorat molt, no sé si gràcies a les reivindicacions que vam fer als anys 90, que vam sortir tots, però hem millorat moltíssim. Abans estàvem deixats de la mà de Déu. Ara, per sort, podem donar un bon servei al públic, perquè abans anàvem amb vehicles que no passaven de 40 i ara tenim vehicles com Déu mana i amb una seguretat per la gent que va a dintre i també per poder donar un servei en condicions al ciutadà.-Alguna reivindicació?J.R: Doncs com a parc de bombers, ens agradaria tenir una torre de pràctiques. La teníem al parc vell i aquí no ens l’han fet. I també algun lloc més adequat per netejar el material brut. M.S: Les mànegues les netegem al pati i l’aigua va a la riera no a un lloc adequat perquè hi vagi a parar. I com deia en Jaume, el tema de la torreta. La gent no pot fer pràctiques de foc de vivenda, i abans, amb la torreta, et muntaves una pràctica. Són parcs moderns, i se suposa que no s’hi ha de practicar, suposo que volen que practiquin només a l’escola.J.R: Per la resta, el parc està molt ben dotat i diuen que la torre de pràctiques potser es farà en una segona fase. El que també trobem a faltar són qüestions com el reciclatge. Sóm gent que vivim aquí 24 hores, i el tema no està gaire solventat. M.S: Tot i així és un parc maquíssim.
