Descarregat el reportatge en pdf
El passat 18 de febrer s’inaugurava una instal·lació esportiva molt esperada a la capital del Maresme, el Pavelló Teresa Maria Roca. S’ubicava a Cirera, al costat del “Pavelló de Cirera” que acull l’hoquei patins local i aquest nou poliesportiu, funcional i modern, s’estrenava amb la celebració de La Nit de l’Esport un divendres i l’acte protocolari i un partit d’handbol un diumenge al matí on molta gent se les prometia felices. El nou pavelló era, segons havien manifestat els dos regidors d’esports dels darrers anys, Alícia Romero i Ivan Pera “de prioritat per a l’handbol” i de fet amb la seva inauguració se saciava la vella aspiració del Club Joventut Handbol Mataró de tenir una pista pròpia. O potser no.
La competència entre els clubs que exploten el Teresa Maria Roca torna a estar de moda. Ho està de retruc dels Premis Butaca que se celebraran al pavelló dilluns vinent. El lliurament d’aquests guardons que reconeixen el bo i millor de l’escena cinematogràfica i teatral de Catalunya tindrà lloc en el radiant Pavelló, un fet excepcional però que ha fet que rebrotin una velles polèmiques, unes velles aspiracions i un vell malestar que el Patronat Municipal d’Esports que presideix Ivan Pera (PSC) gestiona una mica com pot. Resulta que el mal al final serà menor però en un principi, per aclimatar-lo per aquesta gala –que no deixa de ser privada– es volia que el poliesportiu es tanqués des de dijous fins a dimarts. La notícia va revoltar els quatre clubs, que es veien seriosament afectats i tot i que l’anunci es va fer amb un notori temps de marge, al final es va aconseguir que es retalli el temps durant el qual el Teresa Maria Roca està tancat per obra i gràcia dels Premis Butaca, un d’aquells esdeveniments “de ciutat”.
Però quin és el merder que hi ha al pavelló? No sembla que n’hi hagués d’haver quan en temps pre-electoral s’inaugurava en un acte massiu on el club d’handbol de la ciutat va ser protagonista i on altre cop el regidor d’esports i l’alcalde es reafirmarien en aquest polèmic “ús prioritari per a l’handbol”, injust per uns i retòric o no real pels altres. Els actors d’aquesta auca, dirigida pel Patronat són, perquè se sàpiguen, el Club Joventut Handbol Mataró que presideix Josep Nonell, el Futsal Mataró que lidera David Rivera, el futbol sala del CE Mataró que coordina Iu Claus i l’equip de futbol sala de l’Associació de Veïns de Cirera, l’encarregat del qual és Josemi Gallego.
“Overbooking”, situació habitualQuan es gestava, en el nou pavelló sols hi havien de jugar el Joventut d’handbol i el Futsal Mataró. La pressió veïnal, però, va forçar el patronat a cedir hores de pista a l’equip dels veïns que malvivia entre el pavelló d’hoquei i el pati de l’escola i, finalment, va acabar anant-hi a parar, també, la secció de futbol sala del CE Mataró. On en previsió hi havien d’haver-hi dos, ara n’hi havien 4: els problemes estaven cantats. I es diu problemes perquè senzillament no s’hi cap. Els quatre clubs voldrien més hores d’ús de les instal·lacions, però les pistes són les que són.
Així, l’handbol es queixa de com el seu “ús prioritari” ha quedat en paper mullat i els tres clubs de futbol sala recelen del “tracte prioritari” que rep el Joventut pel que fa a pistes i instal·lacions. Una espècie de rebelió va haver de fer el Futsal per reclamar un magatzem, el CE Mataró es queixa qui hi ha horaris de pista que l’handbol no aprofita i aquests darrers veuen com dos equips seus es queden sense pista en el pavelló on tenien “prioritat”, la majoria dels seus equips han de jugar a pista partida i com el creixement en nombre d’equips i jugadors del club no admet resposta a ca’l Patronat.
Una situació que duraràJa fa setmanes que en el si del Joventut Handbol Mataró es cuba un cert malestar, o potser més una sensació de decepció després de les grans il·lusions que hi havien dipositades en el nou pavelló. Alhora, la situació del futbol sala local, un esport en pujança, es torna caòtica ja que hi ha poques hores de pista, se les disputen els tres clubs i, per acabar-ho d’adobar sembla que la situació podria eternitzar-se.
Perquè, si bé queda clar si un pregunta a qualsevol dels quatre clubs que tots, en el Teresa Maria Roca, no hi caben, no sembla que la situació tingui sortida en un futur a mig termini. “El regidor ens va prometre que el nou poliesportiu del carrer d’Euskadi seria pel futbol sala però ara ja se sap que hi anirà bàsquet i gimnàstica rítmica” explica Iu Claus, coordinador del CE Mataró. Així doncs, si en el proper poliesportiu no tindran cabuda algun dels clubs en competència al Teresa Maria Roca, sembla clar que la “pau” entre ells ha de passar per una gestió del Patronat que cap d’ells vol criticar però que tots es miren amb recel.4 clubs, 4 problemesEl Mataró d’handbol té dos equips sense pista assignada i la creació d’un tercer equip enguany ha fet que, per encabir-lo dins dels horaris, l’equip de veterans s’hagi hagut de disoldre. El CE Mataró de futbol sala, per la seva banda, té dos equips que no poden entrenar en aquest pavelló i veu com la no disponibilitat d’espais els hipoteca la progressió de la base. “Tinc equips que sols tenen un quart de pista durant una hora, estem amb moltes menys hores de pista de les que necessitaríem i els equips de la base no poden progressar si no hi ha condicions mínimes” es queixa Iu Claus, el coordinador del futbol sala del club.Va ser impossible parlar amb Rivera, del Futsal, abans de tancar l’edició d’aquesta revista, però properament s’informarà del seuposicionament.
I per la seva banda, l’encarregat del futbol sala de l’AV de Cirera argumenta que “a nosaltres també ens falten pistes, tenim sols una hora, ens repartim dos dies amb els altres clubs, realment no hi cabem aquí tots plegats”, va declarar Gallego.
L’handbol, prioritari o noArribats a aquest punt cal considerar, davant les queixes, si realment el Teresa Maria Roca està sent prioritari per a l’handbol. Des del futbol sala argumenten que sí. “Jo he vist hores de pista buïdes, però no es pot dir res perquè són de l’handbol, és l’únic que critiquem, que l’ús de les instal·lacions no és racional i és clar que l’handbol té preferència” diu Iu Claus. Gallego coincideix i afirma que “quan hi ha qualsevol conflicte amb les pistes sempre s’imposa l’handbol per part del Patronat. David Rivera i el Futsal Mataró, per la seva banda, ja van protagonitzar un conat “d’incident” quan es van plantar per exigir més espais dins el mateix pavelló, l’estiu passat. L’handbol, segons ells, s’havia “apropiat” del Pavelló quasi en exclusiva quan ja d’entrada el Futsal havia de ser un dels clubs que hi havien de jugar.
L’handbol es defensa. “En el Teresa Maria Roca tenim els mateixos horaris i pistes que teníem a l’Eusebi Millán i en canvi som dos equips més i l’any que ve un tercer. Seran, si no canvien les coses, equips sense pista assignada. Això no és preferència” diu Josep Nonell, president dels groc-i-negres. I és que preferència, en tot cas, seria tenir les hores que es necessiten “quan tinguem les necessitats resoltes en aquest pavelló, llavors serem el club amb un ús prioritari, diu Nonell”. Així doncs la situació és, avui en dia, d’insuficiència d’hores de pista per part dels quatre clubs que usen el nou pavelló, sent una instal·lació nova, la cosa és preocupant.
Conclusions diversesPerquè les conclusions que se’n puguin treure són diverses. Per una banda hi ha la constatació que a noves instal·lacions, major nombre d’equips i això és numèricament un bon símptoma per a l’esport local. Això no treu, emperò, que actualment ja “no s’hi cap” en el Teresa Maria Roca i a aquesta situació hi han col·laborat la pujança esportiva i social dels clubs i la política del Patronat d’Esports, institució sempre entre l’espasa i la paret. En tot cas no està més de dir que abans de fer promeses i consagrar “usos prioritaris” en temps electorals, estaria bé pensar en si el que es promet és possible.I amb esdeveniments com els Butaca, tres quarts del mateix. Un Pavelló amb overbooking constant ha de ser el que aculli esdeveniments culturals o festius? En tot cas no deixa de ser escenificador, tot plegat, de la manca d’equipaments de la nostra ciutat i com a mostra, clara i rotunda, la d’aquest Teresa Maria Roca, concebut com a joia de la corona i, actualment, sent tauler de disputes entre gent que sols vol fer esport. Si el problema són els clubs, la gestió, les promeses o l’encabir-hi el que no hi cap, jutgi el lector el que vulgui. En tot cas, que sàpiga el pa que s’hi dóna.
Una instal·lació amb algunes deficiències
Al Teresa Maria Roca se li han anat trobat inconvenients i deficiències amb el pas del temps en què s’ha anat fent servir. La il·luminació d’una de les zones de porteria és defectuosa i ja ha constat en alguns actes de partits jugats a la pista. A més l’accés a grades des de l’esplanada del davant, venut en la seva inauguració com a gran atractiu del pavelló està inutilitzat perquè les persianes són sempre abaixades, cosa que també inhabilita les sortides d’emergència. Per si fos poc, partits que es juguen en horari diürn requereixen tota la il·luminació perquè les persianes es tanquen perquè els jugadors no s’enlluernin, l’aire condicionat no funciona de nit perquè molesta els veïns o, com a anècdota, l’únic abeurador a peu de pista està avariat des del primer dia. Problemes que s’han d’arranjar.
