Què tenen en comú la lluna dels germans Lumière, la Bruixa Avorrida de les tres bessones i l’Obèlix? Que tots ells van passar per la mà de Josep Cardona, Nona, en forma de figures de cartró pedra. Ell els va donar vida, els va fer més propers i els va convertir en elements de decoració de gran bellesa des del seu taller del carrer Sant Benet. Enguany fa deu anys de la mort de Nona, que es manté viu en la memòria dels mataronins.
Josep Cardona va començar la seva carrera al circ. “Tirava foc per la boca i anava per companyies, aquelles èpoques de hippisme, anava vivint per aquí i per allà”, explica el seu fill, Pere Cardona. Malauradament, un accident amb el foc va obligar-lo a aturar l’activitat durant un temps per a recuperar-se. “Se li va cremar la gola o va tenir un petit accident d’aquests típics de gent que tira foc pels queixals”, comenta Pere Cardona. Aquella aturada va ser el començament de l’aventura del taller, una activitat que l’ocuparia la resta de la seva vida i que faria d’ell un artista de cap a peus.
Josep Cardona va establir el seu taller al carrer Sant Benet, concretament al número 46. “Ara hi ha una perruqueria”, diu Pere Cardona, amb un fil de nostàlgia a la veu. Era un espai de creació on feia els motlles de les seves figures, les perfilava, les pintava i les retocava d’aquella manera que només ell sabia fer. Les posava a disposició del públic i mentre no les comprés ningú, decoraven les parets i els estants de l’espai. “Allà hi feia, sobretot, moltes figures per encàrrec, per a tot tipus de gent i també venien companyies de teatre, discoteques o televisions que li demanaven decorats”, afirma Cardona fill. “Recordo que quan tancava la persiana sempre hi havia grafitejats i la solució va ser pintar-hi un Mario Bros”, diu Pere Cardona. Era un taller ple de personatges tant per dins com per fora. Un espai on tots els infants podien deixar volar la seva imaginació.
Però era molt més que això. El taller d’en Nona no era només seu, com qui diu. Ell el compartia amb qui volgués formar-ne part. “Era obert a tothom i tothom podia fer figures. A vegades hi havia encàrrecs de 500 figures i eren deu persones fent cadena, una pintava la cella, l’altra pintava una altra cosa, l’altre posava cartró...”, explica Pere Cardona.Un company de tallerUna de les persones que ho pot explicar millor és Sergio Laniado, amic i company al taller de Josep Cardona. La seva història va unida a la de Nona. Venia d’Argentina, acabava d’arribar i va dirigir-se al patronat de Cultura per demanar feina, ja que era del món de les belles arts. Com que no hi havia feina i en el seu currículum hi constava que havia fet decorats per a diversos espectacles, el van dirigir al taller de Josep Cardona perquè provés sort allà. “En un primer moment en Nona em va dir que no tenia feina però que si volia podíem anar a dinar junts”, recorda Laniado. Durant aquell àpat van parlar de les coses que feien i havien fet l’un i l’altre. Van intercanviar punts de vista i opinions, van fer propostes i millores per a projectes d’en Nona. “Ell treballava en la carrossa de l’egipci de la cavalcada de reis i després de parlar què podria fer-hi i què no, em va preguntar si tenia alguna cosa a fer i vaig respondre que no”, relata Sergio Laniado. “Quan vam tornar al taller va explicar el que havíem estat pensant i el que faríem i li vaig preguntar perquè ho deia en plural. Em va respondre que a partir de llavors jo treballava amb ell”, afegeix Sergio Laniado. Va passar uns mesos al taller d’en Nona on va aprendre la tècnica i la manera de treballar del mestre. Una relació que, ben aviat, es va transformar en una amistat de per vida més que sincera, sobretot per la generositat natural del ninotaire. “Quan et donava confiança, t’ho donava tot, jo m’he sentit amb ell com si fos un germà meu”, confessa qui va treballar amb ell colze a colze.
Figures inigualablesTreballar amb ell no només va permetre que adquirís coneixements per tractar el cartró pedra, sinó que va poder omplir-se d’un estil propi, de la rica imaginació del ninotaire del carrer Sant Benet. Pere Cardona assegura que les figures del seu pare són fàcilment reconeixibles perquè tenen l’empremta i el color típics de les obres del seu pare. Una versió que corrobora qui va aprendre a can Nona. “Ell feia servir diferents tècniques, feia servir molt els pigments naturals i cap artista coneix la seva cuina”, afirma, Sergio Laniado. Tot i així, és capaç d’identificar alguns trets com ara la línia negra que perfila les creacions del ninotaire.Malauradament, Josep Cardona va contraure una malaltia que, finalment, se’l va endur el novembre de l’any 2000. Una pèrdua que encara avui lamenten els que van estar al seu costat durant la seva vida. Però fan el millor que podrien fer: tirar endavant amb la memòria del ninotaire. Sergio Laniado va rebre una petició de l’artista. “Quan va emmalaltir em va trucar i em va preguntar quina possibilitat hi havia de mantenir la botiga. Em va demanar si jo podia seguir la seva feina a nivell de la reproducció en petit dels gegants i els nans”, diu l’aprenent de Cardona. “Em va dir que li dolia que es perdés, perquè no hi havia gent que ho fes, i li vaig dir que no m’hi dedicava, però que per ell ho faria”, afegeix el company de Nona.
Van haver de passar tres anys de la mort del ninotaire fins que Laniado va obrir un establiment al carrer Bonaire, La Closka, amb el llegat que va aprendre al taller de Josep Cardona. “Vaig parlar amb la Marta, la seva companya, i tinc motllos d’algunes peces emblemàtiques d’ell. Intento pintar com ell ho feia tot i que som artistes diferents”, declara el fundador de La Closka. Assegura que malgrat la seva absència, en el seu taller gairebé es podria palpar la presència del ninotaire. “Els motllos que tinc tenen la seva energia, tenint-los és com si el tingués a ell”, opina Laniado. Una de les maneres de recordar-lo és, doncs, impedir que mori el seu llegat artístic. Per la seva banda, Pere Cardona, el fill de l’artista, era un dels implicats en un acte homenatge que pretenia recordar en Nona. Però les coses no van reeixir. L’Homenatge frustrat“Fa un temps una persona que no coneixia em va enviar un missatge pel facebook i em va dir que volia fer un homenatge al meu pare, que en tenia la necessitat”, diu Pere Cardona. Després de trobar-se en diverses ocasions per parlar-ne van pensar que el millor homenatge que se li podia fer a Josep Cardona era una gegantada. I no s’ho van prendre a la lleugera. “Tot el referent als gegants ho va moure ell i va reunir 180 figures. Per a una ciutat com Mataró és molt important, podíem fer una moguda espectacular”, afirma Cardona fill. Però una trobada de figures de grans dimensions de tot Catalunya i fins i tot una parella de gegants de Pamplona necessitava la col·laboració de l’administració. Es van reunir amb el regidor de cultura, Sergi Penedès, i d’aquella primera reunió en van sortir resultats bons. Tot apuntava que es podria fer un acte d’homenatge satisfactori. “Vam demanar que ens fessin un recorregut, un circuit de gegants perquè nosaltres no sabem ben bé com ha de funcionar”, confessa Pere Cardona. El recorregut el van aconseguir, però les altres peticions van fer perdre força l’empenta que semblava que tenia l’ajuntament.
“Després de la Gegantada demanàvem acabar al parc central amb un parell de parlaments de gent coneguda que donessin renom a l’acte i després vindrien dos cantautors coneguts a fer concerts en acústic, de forma totalment gratuïta. Un d’ells fins i tot volia presentar una cançó dedicada a en Nona el mateix dia de l’homenatge”, explica Pere Cardona. Les peticions dels organitzadors acabaven amb un petit detall pels membres de les 180 colles geganteres. “Només demanàvem una dieta pels geganters, un entrepà, una butifarrada o el que fos... ja que venen de tot Catalunya tenir una mica de dignitat com a poble i que no s’haguessin de pagar l’entrepà”, diu el fill de Josep Cardona.
Però els responsables de cultura de l’Ajuntament van valorar les despeses i van considerar que seria massa car i que no hi havia prou pressupost. Segons Cardona fill, el cost de tot plegat no ascendiria en cap cas a més de quatre mil euros. El desenllaç de setmanes de treballar per un acte previst pel novembre va ser que, finalment no es va fer. “No demanàvem res de l’altre món”, es lamenta el fill del ninotaire.
També al Facebook
En Nona és recordat pels mataronins i fins i tot internet ho demostra. Un grup de la xarxa social facebook és un enllaç directe al passat, un pont que uneix amb l’obra de l’artista mataroní. “Nosaltres sí recordem en Nona” és una pàgina on hi ha més de 250 membres adherits. No només s’hi poden veure fotografies de l’artista i de la seva obra sinó que els amics i coneguts de Josep Cardona escriuen comentaris en honor del ninotaire. Entre ells no falta Pere Cardona, el fill de l’artista.
Un nom d’artista
Josep Cardona era conegut per tots com Nona. Era un sobrenom que tothom utilitzava per adreçar-se a ell. El seu fill, Pere Cardona, afirma que són diverses les teories que corren al voltant de l’origen d’aquest sobrenom. “Des d’un titella que havia fet que es deia Nona, fins al diminutiu de Cardona, Nona”, diu el fill de l’artista. Afegeix que és una d’aquelles preguntes que mai va poder fer per falta de temps. “Divuit anys amb ell donen per a moltes preguntes d’aquelles que encara no es podien acabar de fer i es queden al tinter”.
