Jordi Bonareu parla clar i sense embuts. El mataroní confessa que fa anys que no veu un partit de bàsquet en directe, i que sovint els que veu per televisió l'avorreixen molt. "El bàsquet és un esport en equip, però els entrenadors han d'entendre que els jugadors no poden perdre mai la seva personalitat", explica. De fet, per a aquest mataroní, llegenda del bàsquet dels anys 50, es té "una idea equivocada d'aquest esport".
En altres paraules, per a ell el bàsquet és sinònim de "llibertat i molta creativitat"; un esport "fàcil" que ha de protegir valors com "la disciplina, l'educació, el respecte i saber guanyar i perdre". "Des de ben petits, els jugadors han d'interioritzar actituds i comportaments com respectar l'entrenador o no protestar pels àrbitres, i això s'ha de fer extensiu als pares", afirma. Al llarg de la seva carrera professional, Bonareu sempre ha defensat aquests valors i els ha portat a la pràctica.
“Entrenar i entrenar”
Per a ell, ser jugador de bàsquet no té gaire mèrit. "Entrenar-nos i entrenar-nos és tot el que fèiem", assenyala. En el seu cas, la seva formació va arrencar quan tenia 17 anys, després de veure un partit a Mataró. "En un bon principi, l'atletisme era l'esport que més em cridava l'atenció, però ho vaig deixar perquè córrer no era el meu fort", explica.
Com que fa 60 anys no hi havia una oferta gaire àmplia d'activitats d'oci, Bonareu va decidir dedicar les seves estones lliures un cop sortia de la feina a jugar a bàsquet. "A més a més, vaig tenir la sort que un bon professor venia a casa un cop per setmana a ensenyar-me'n els fonaments bàsics", recorda. Temps després, l'entrevistat pot presumir de ser l'únic jugador que ha superat els 40 punts més d'una vegada amb la samarreta de la selecció espanyola.
De la seva època al FC Barcelona, Bonareu guarda bons records, especialment els vincles que va crear amb els seus companys d'equip. "Tot i que no ens veiem massa, mantenim viu aquest sentiment de convivència i amistat", conclou.
Una reunió d'amics
Jordi Bonareu va presentar fa un parell de setmanes a Can Palauet el seu primer llibre, Com aprendre i jugar fàcil a bàsquet. "És una obra molt didàctica, on parlo de valors i en cap cas de sistemes o jugades", explica. L'acte va congregar un bon grapat d'amics i coneguts del bàsquet, com el periodista Jordi Robirosa, que va mostrar als assistents la samarreta amb la qual el seu pare jugava al CD Mataró als anys 40.
Amb 85 anys, Bonareu pot estar orgullós de conservar el lligam amb altres llegendes del bàsquet com Francesc 'Nino' Buscató i de crear-ne de nous amb generacions més joves, com la de Pau Gasol o Ricky Rubio. De fet, confessa que amb alguns dels jugadors que estan en actiu hi manté correspondència.
APUNTS:
Un estil de jugar a bàsquet: Lliure i creatiu.
Una afició: Jugar a golf.
El cinc ideal: Impossible d'escollir.
Un club en el qual li hauria agradat jugar: Amb els eslovacs o iugoslaus.
Un somni: Ensenyar bàsquet en col·legis i clubs.
