La música ha acompanyat Enric Navarro des de petit, quan va començar a estudiar-ne als 9 anys. Des d'aleshores, no ha deixat d'acumular experiències gràcies a diferents projectes, com per exemple el seu pas per diverses corals, un grup de gòspel i el grup 'Ex Via'. També va formar part de la junta del Col·lectiu de Músics del Maresme i des de fa cinc anys forma part del projecte 'Aposta d'Òpera', de l'escola de música d'Arenys de Mar.
Cap a l'any 2000, va intentar dedicar-se plenament a la música, però no va funcionar i va començar a treballar de manera "provisional" com a tècnic de prevenció de riscos laborals, una feina a la qual ja fa 20 anys que es dedica i en la qual assegura que es troba molt bé. Però lluny de desistir, l'Enric ha seguit desenvolupant, en paral·lel, la seva passió per la música.
Complint somnis
Aquest estiu, l'Enric ha complert un dels somnis que persegueixen la majoria de músics: publicar el seu propi disc, un treball on "hi ha les típiques cançons d'amor, que seria el 50% del disc, i una altra part amb temàtiques socials o reflexions", explica el mateix artista. El disc, produït per la companyia discogràfica MMM Music, recull 12 temes propis, alguns dels quals els havia compost als 17 anys. I és que "Mil coses perdudes", com es titula l'àlbum, és un recull de la vida musical de l'Enric.
Fa poc que el disc ha sortit al carrer i de moment, "a escala d'èxit i transcendència, ha anat regular", confessa l'Enric. "Sempre dic que es van exhaurir les còpies que tenia a Amazon; el que no dic mai és quantes n'hi havia", bromeja. Però qualitativament assegura que s'ha sorprès per la bona rebuda de la gent. "M'agrada perquè hi ha moltes cançons de les quals m'arriben valoracions positives", assenyala. A part del disc, també ha publicat el videoclip d'una de les cançons, "Torna a casa", que ja acumula més de 5.000 reproduccions al YouTube.
Mirant al futur
Com a músic, el següent pas per a l'Enric és acabar de fer promoció als mitjans de comunicació i aconseguir bolos arreu de Catalunya perquè la seva obra arribi a més persones. Una feina que és "d'anar picant portes i estar pendent de quan surtin coses", apunta. Una tasca feixuga, i més si "vivim en un país on la música en directe dins de locals no està gaire valorada", lamenta.
Somiant en gran, l'Enric no té cap dubte de què voldria: "Poder viure de la música". Assegura que no té grans pretensions, però que poder viure dels bolos que fes seria un gran objectiu complert. No es tanca, però, a poder arribar a tenir tant d'èxit que li permetés jubilar-se, afegeix entre rialles.
APUNTS:
Un cantant a qui admires: Amaya Uranga. La cançó 'Enmig del no-res' està dedicada a ella.
Altres aficions: els cotxes antics i la lectura.
Un personatge fictici: Sherlock Holmes.
Un lloc on t'agradaria cantar: actuar en solitari al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
