Quim Torres ha viscut en primera persona l’evolució de l’Escola Meritxell, centre mataroní que aquest any commemora el seu 50è aniversari. “Quan vaig començar, era una escola molt petita, d’una sola línia, i m’encarregava d’ensenyar tota l’educació física, des d’infantil fins a primer de batxillerat”, afirma. Quatre dècades després, l’entrevistat explica com va entrar a formar part del professorat del Meritxell, acabat de graduar i gràcies a l’aposta que va fer per ell el seu entrenador d’atletisme, que en aquell moment marxava de l’escola.
Tot i que reconeix que el món educatiu, i sobretot els alumnes, han canviat molt, Torres assegura que dins de l’àmbit de l’educació física les coses segueixen més o menys com abans. “Personalment, sempre he estat més partidari de la pràctica que de la teoria, i els entorns de l’escola així m’ho han permès”, confessa. De fet, el Meritxell està ubicat enmig del bosc del veïnat de Mata i molt a prop de la platja. “M’agrada aprofitar aquest avantatge, sortir de l’escola i fer activitats amb els nois i noies a l’aire lliure”, explica. Tanmateix, el mataroní no és un detractor de les noves tecnologies i reconeix que, fins i tot en la seva matèria, són un molt bon recurs per ensenyar i fer les classes més amenes.
Satisfacció i patiment
L'entrevistat té molt clar quin és el punt fort de la seva professió: “Per a mi, la millor recompensa és veure com alguns dels exalumnes del Meritxell han arribat lluny en el món de l'esport i ara juguen, per exemple, a l'Espanyol, al Barça de bàsquet o al primer equip d'handbol del Mataró”.
La docència, però, també té els seus inconvenients. En aquest sentit, quan li preguntem quina és la pitjor experiència que ha viscut al llarg dels seus anys a l'escola, Torres recorda una anècdota que, sortosament, va tenir un final feliç. “Com a cap de departament havia d'encarregar-me d'organitzar colònies i altres excursions. Una vegada vam anar a Baqueira-Beret i un dels alumnes es va perdre. Després d'hores buscant-lo el vam trobar, però va ser un dels moments en què vaig patir més en la meva carrera professional”, explica.
Una experiència memorable
Si no hagués estat professor, a Quim Torres li hauria agradat dedicar-se a l'organització d'esdeveniments esportius. De fet, va formar part del COOB 92. "Per a mi van ser els 15 dies més macos de la meva vida i per això vaig continuar organitzant campionats d'Europa i del món que tenien lloc a Barcelona", afirma.
Nascut a Mataró, l'entrevistat és un apassionat del tenis i de l'esquí. D'altra banda, també li agrada molt anar a veure espectacles musicals i quan té temps lliure no es desvincula del món de l'esport. Una bona mostra d'això és que forma part de les federacions catalana i espanyola d’atletisme, i ha estat tota la vida al Consell de Direcció d'Esports.
APUNTS:
Defineix-te: Emprenedor i actiu.
Un esportista que admires: L'atleta olímpic Tomàs Barris, el meu primer entrenador.
Un viatge: Egipte.
Una pel·lícula: 'Cabaret'.
Un repte: Continuar en el món de l'esport.
