Tot i que és una sola persona, l'Ignasi Ariño té una doble personalitat. Una dins de la pista, amb la samarreta groga del Mataró, i una altra fora, en què no sembla la mateixa persona. La versió amb pilota de bàsquet a la mà és potser la seva més genuïna.
I amb raó, ja que als cinc anys va entrar a l'escola de bàsquet del club, i ara ja en té 32.
Fa 11 anys que és sènior i és un tot un exemple d'home de club, ja que hi ha tocat totes les tecles i ha jugat en tots els equips fins a arribar al primer. Avui dia, Ariño és un dels veterans del competitiu vestuari de l'Esportiva. No defuig l'etiqueta de líder, sinó al contrari, quan explica el seu rol actual: "Intento transmetre aquesta energia i aquesta competitivitat als joves, que cada cop són més. Els intento dur pel bon camí", explica.
Recorda com va arribar al primer equip com un moment molt especial: "Per a un jugador de la casa que sempre ha estat al mateix club entrar al món dels sèniors és una dimensió totalment diferent. Primer hi entrenes, després hi vas entrant i al final acabes tenint la sort de jugar al primer equip", explica. Per a ell, jugar al primer equip comporta "una responsabilitat: jugues per a tot un club, per a uns nens i a una afició que estan pendents de tu; molts lluitaran per arribar precisament on ets". Ell també ha estat molt temps entrenador i fins i tot comparteix vestidor amb algun antic deixeble.
L'Ignasi dispara i no només a cistella. Tan bon punt ens rep, es queixa que el seu equip no figuri com una de les opcions de resposta de l'enquesta del Tot com a equip de la temporada. Ell i els seus són capaços de deixar-nos en evidència. Ja ho veuran.
"La rivalitat, si és sana, és bona, perquè et fa estar alerta i millorar"
APUNTS
Defineix-te: Fora de la pista soc molt tranquil, tot i que quan jugo no ho pugui semblar. Soc molt familiar i molt d'estar per casa, amb la meva gent.
Un llibre: '11 anillos', de Phil Jackson.
Un viatge: Vull anar a Sud-amèrica: Cuba i Argentina.
Un somni: Ser un jugador important en unes fases d'ascens.
Un referent: Paco Hernández i Jordi Ventura.