Pocs títols de llibres deuen estar tan justificats com el de les memòries d'Antonio Rodríguez Avellaneda: 'Siempre en la brecha'. Aquest divendres, dia 20, a les 19h a la Biblioteca Pompeu Fabra es presenta aquest volum que ha permès a un dels vells roquers de l'esquerra mataronina abocar records i evocar èpoques i persones d'una vida caracteritzada per la lluita i la militància.
Amb raó: Rodríguez deu ser el sindicalista més conegut del darrer mig segle a la ciutat i un autèntic incombustible de l'esquerra. Escoltar-lo és, valgui la redundància, obrir el llibre de les lluites i el seu testimoni ens parla de vagues, triomfs, fracassos i d'una obstinada recerca de la unitat dels treballadors. És espectacular atendre a la memòria prodigiosa de Rodríguez que pronuncia noms i recorda mimèticament dates claus d'una vida que el va dur a Mataró –a Cerdanyola, sempre a Cerdanyola– el 1962 de la seva Motril natal.
Arriba a Mataró havent estat ja a la presó a Granada i no és fins al 1966 que, com ell mateix defineix troba “el partit gràcies a Josep Lluís López Bulla”. Tots dos són fundadors de les Comissions Obreres a Mataró, en la clandestinitat. “Sempre vaig treballar en la construcció i des que vaig arribar em vaig voler involucrar en la lluita“, diu Rodríguez. Concep des de llavors CCOO com “un sindicat sociopolític amb l'objectiu de constituir un sol sindicat amb les diferents tendències”: “Sempre hem pensat que la divisió sindical a qui beneficia és a la patronal”.
El seu historial policial consta de fins a cinc detencions. Eren temps en què estava fitxat, com la majoria de militants comunistes de PSUC i Comissions però recorda emocionat com la capacitat operativa sempre es mantenia: “Si quèiem uns, uns altres agafaven el testimoni”.
El seu llibre i la seva memòria oral, tal com raja, va més enllà d'aquesta època. Recorda des de la seva primera mestra, Doña Ángeles, com treballava amb 8 i 9 anys i com s'obstinava en fer estudis nocturns per recuperar l'aprenentatge.. Agraeix al politòleg Miguel Guillén que propiciés aquest llibre i reconeix que li va sorprendre a ell mateix la memòria: “Era com una font rajant, em sortien noms i anècdotes sense parar i n'estic molt content del resultat”.
APUNTS
Defineix-te: Molt humà, tolerant però molt ferm en les conviccions. Suau d'expressió i ferm d'objectius.
Un somni: Veure un món on els perills de guerra hagin desaparegut, on tothom tingui accés al màxim nivell de cultura i educació i tothom tingui sostre, salaris, pensió digne.
Un referent: Gregorio López Raimundo i Cipriano García, Marcelino Camacho, Dolores Ibarruri, Che Guevara i Fidel Castro.
