Maria Fàbregas, ajuda real als refugiats

La Maria Fàbregas, a Atenes

La Maria Fàbregas fa uns mesos que viu a Atenes amb una única finalitat: ajudar les persones refugiades que fugen de la manca de llibertats dels països en conflicte. Fa poc més d’un any treballava en una ONG amb projectes de cooperació a Bilbao mentre estudiava el màster de Desenvolupament Internacional, però el seu esperit inconformista i  activista feia que treballar en els projectes des de la distància no la satisfés.

En definitiva, “em faltava mirar als ulls a les persones, veure quines necessitats tenien i quina era la realitat per la qual estàvem treballant des de la distància”, confessa.
Per aquest motiu, a finals del 2016 va marxar a Atenes, on va estar 2 mesos treballant en el camp de refugiats d’Eleonas i després a Squats, una zona històricament anarquista plena “d’edificis abandonats que les persones refugiades de manera autogestionada han ocupat per tenir un sostre on viure”, destaca.

La situació dels refugiats es troba en un “estancament permanent”, explica. “Se senten atrapats perquè fa més d’un any que esperen rebre asil” però les respostes de les Administracions tarden molt i, quan arriben, molt sovint “els deneguen els destins”. "No hi ha voluntat per part de les Administracions de donar asil a la gran quantitat de persones estancades a Grècia” i només es basen a oferir assistència bàsica.

Els refugiats d’origen sirià obtenen amb més facilitat els permisos d’asil: “tarden entre 4 mesos i 1 any a respondre’ls i la majoria obtenen una resposta positiva”, afirma. La situació més complicada és la dels refugiats d’altres zones, els quals majoritàriament reben respostes negatives a la seva demanda d’asil i “acaben tornant al seu país d’origen o marxant de manera il·legal en condicions pèssimes”, comenta.

"No hi ha voluntat per part de les Administracions de donar asil..."

Mantenir la sorpresa i indignació
És bàsic que “no ens acostumem a aquesta situació” perquè “al final ens semblarà normal que hi hagi camps de refugiats al segle XXI o que les persones s’ofeguin al mar”, critica la jove. Considera necessari que els ciutadans estiguin informats i s’impliquin perquè “no ens podem omplir la boca dient que som un país d’acollida si després no acollim de veritat”. Per aquest motiu creu bàsic que la ciutadania mantingui el sentiment de sorpresa i indignació i s’activi davant les situacions com aquesta.

APUNTS:
Defineix-te:  inquieta, inconformista i activista
Un llibre: ‘1984’, de George Orwell
Una pel·lícula: 'The stoning of Soraya M.' (La lapidació de Soraya M.) de Cyrus Nowrasteh
Un referent: la Malala Yousafzai, la nena a qui els talibans van bombardejar quan anava a l’escola
Un somni: que posem solució al conflicte i que es realitzi l'acollida real de les persones refugiades.