Luis Roncero, mig segle al taller

Hi ha noms propis d’empreses que és fàcil vincular amb Mataró. Vidres Mascarell és una d’elles, per la seva relació amb la ciutat i perquè fa més de 65 anys que serveix a desenes de clients mataronins i de rodalies. Però qui ho ha fet possible? Treballadors com Luis Roncero, que hi ha dedicat una vida sencera i que ara, jubilat, no pot evitar passar per davant de la botiga i entrar-hi.

Roncero ha treballat tota la vida a Vidres Mascarell. I dir tota la vida, en aquest cas, és literal, perquè hi va posar els peus per primera vegada amb 13 anys, l’any 1966. “Vaig entrar-hi d’aprenent, perquè jo no estudiava”, recorda. Els aprenents, figures que afirma que avui “ja ni tan sols existeixen”. “Per mi, que el senyor Josep Galdon m’ensenyés i em guiés em va permetre aprendre l’ofici del que he treballat tota la vida”, explica Roncero que continua: “Va ser com un pare, em va estimar com un fill”.

D’anècdotes, en té a grapats. Roncero va estar molts anys d’aprenent, per després passar prop de 20 anys de col·locador als carrers i 30 més com a encarregat al taller. “Totes tres etapes han estat gratificants, però sens dubte em quedo amb la primera”, assegura, sense dubtar ni un segon. Les coses han canviat.

“Ara ho programes tot en un ordinador i a córrer!”, bromeja, però abans, “tot ho fèiem a mà, i quan dic tot, vull dir absolutament tot, des de tallar i polir fins a portar els encàrrecs”. “Amb un burro i un carro anava a l’estació a buscar el material, caminava fins a Cirera amb un encàrrec sota el braç i repartíem amb una vespa i un sidecar per la resta del Maresme”, rememora.

Un munt d’experiències que l’han convertit en un autèntic expert del món del vidre. “No puc evitar entrar-hi a saludar, sempre que hi passo per davant”.

“He tingut molta sort perquè a Vidres Mascarell sempre m'he sentit com a casa"

L'ambient, la clau
Per a Roncero, gaudir de la feina no ha estat només una qüestió de treballar a gust, sinó també tenir uns companys que ho han fet fàcil. "Mai he tingut cap problema amb ningú i l'empresa familiar sempre ha estat un lloc on m'he sentit com a casa", remarca.

APUNTS
Defineix-te: He intentat sempre fer el bé
Un llibre: 'El niño del pijama de rayas' de John Boyne
Una pel·lícula: 'Ocho apellidos vascos', Emilio Martínez
Un viatge: Les illes Canàries
Un referent: Josep Galdon
Un repte: Seguir els desplaçaments del Barça durant una temporada sencera