Joan Vives, segles de música

‘Les quatre estacions’ de Vivaldi li van canviar la vida i li van provocar una descàrrega elèctrica tal, que la música ja mai més ha deixat d’acompanyar-lo. És Joan Vives, músic i divulgador musical, un enamorat de la música dels segles passats, d’aquella capaç d’emocionar-nos des de 300 anys, com si hagués estat escrita perquè el temps no passés amb ella.
La música va inundar els pensaments i la vida de Vives durant la seva adolescència, moment en què situa l’inici del seu interès per a endinsar-s’hi, per acabar convertint-se en flautista de bec professional. “Crec que és en aquesta etapa de la vida quan se t’obren diversos camins que el que esculls és la música per la força que et dóna”, segons un Vives que està segur que això passa “a molts adolescents”. Però, per què músic? “Perquè et permet expressar-te de manera universal, per les melodies, perquè t’enganxa”.

Aquesta decisió gairebé inconscient el va portar a tocar arreu del món. Unes melodies, unes partitures que molts no saben interpretar o no poden entendre i que ell, a més a més de comprendre i valorar, pot explicar. Des del 1987, Vives ofereix xerrades, conferències i cursos, una tasca que combina amb la de docència universitària. Però l’emissora Catalunya Música és la seva segona llar des del seu inici el 1987, també. “La figura del divulgador musical és preciosa perquè mostra música desconeguda i posa paraules a allò que un creador va escriure un dia i que encara ens agrada i ens fa posar la pell de gallina”, reconeix, mentre afirma que “transmetre això als oients és fantàstic”.

Bach, entre molts altres, i la música antiga, captiven a Vives en les seves hores de lectura, sempre vinculades a la història, i a la seva passió per conèixer més sobre uns genis de la música. “La música antiga, la que en diem clàssica, ha estat capaç de traspassar les fronteres dels temps per tenir tota la vigència del món en els nostres dies, com les obres de Shakespeare”. Un sol adjectiu el defineix: apassionat.

“La Missa de Les Santes és una obra d’un valor incalculable”.

Tresors musicals
La música, igual que els llibres, és capaç de reflectir la història dels nostres avantpassats. Guardar-la, estudiar-la i divulgar-la pot ser una font d’informació essencial per a conèixer els gustos i comportaments de les societats que ens han precedit. Mataró “podria tenir més obres de les que coneixem, però s’han perdut al llarg del temps o no s’han trobat”, diu Vives. Ara bé, si Mataró té un tresor musical, aquest és la Missa de Les Santes, “una missa operística que en el seu moment es va considerar música popular”, segons Vives, però que “és d’un valor incalculable per l’estil italianitzant que la converteix en una de les peces més interessants de la música catalana de l’època”. L’obra, escrita per Mossèn Blanch i estrenada el 1848 va posar Mataró en el punt de mira el mateix any que arribava el primer tren de la península.

APUNTS

Defineix-te
Apassionat i tolerant.

Un músic
Johann Sebastian Bach.

Un llibre
‘Una música constant’ de Vikram Seth.

Una pel·lícula
‘Amadeus’ de Milos Forman.

Un viatge
La ruta Bach.

Un somni
Que tot segueixi com ara.