Josep Maria Cusachs, va de teatre

El teatre, per molts que s’hi han endinsat, es converteix en la vida. Mataró compta amb un bon espai de teatre com la Sala Cabanyes. A la dècada dels anys 40, però, Mataró en tenia un altre, de més reduït, que també forma part de la història del teatre mataroní com és La Saleta, l’actual sala petita de l’edifici de La Riera. Josep Maria Cusachs, un dels membres d’aquell col·lectiu, és avui un dels principals recuperadors d’aquella història. Enamorat del teatre i captivat per la seva màgia, Cusachs fa una radiografia de l’espai on va veure esclatar la seva joventut i on va “veure passar bona part de les hores de lleure de la millor època” de la seva vida.

Enguany, la història de La Saleta compleix 75 anys. El 1940 un grup s’iniciava en el món del teatre a través d’un saló-cafè que acabaria convertint-se “en un saló per fe teatre enfocat pels nens que feien catecisme que feia representacions cada diumenge”, explica Cusachs. “Quan jo vaig arribar-hi feia 10 anys que funcionava i quan en vaig marxar en va durar un parell o tres més”, recorda. És clar, però, que no tenia res a veure amb la Sala Cabanyes actual. “Encara era la Joventut del Centre Catòlic i els nois i les noies van anar per separat fins que després de molt demanar-ho i molta pressió, vam aconseguir que s’iniciés el teatre mixt a mitjan anys 50”.  

El perdón por la venganza va ser una de les primeres obres que va veure la llum. Aviat, tanmateix, es va començar a deixar enrere “aquella espècie de tabú pel teatre fet en català” i poc després que el teatre Romea comencés a “oferir teatre blanc”, ells van estrenar també Jo seré el teu gendre.

Ara, un grup dels que en van formar part, han impulsat els 75 anys de La Saleta. Enamorats del teatre, com Cusachs. “Ara que estic jubilat em puc permetre el luxe de fer coses que sempre m’han agradat com el teatre o l’escriptura”, afirma, mentre explica amb nostàlgia anècdotes del passat. Vinculat també a Sala Cabañes durant molts anys, Cusachs ha dirigit diverses obres de teatre i ho estima especialment perquè diu que sempre ho ha “viscut a casa”. De petit ja trepitjava platees amb el seu pare, qui li va inculcar l’amor per allò que passa dalt d’un escenari.

“Hem volgut celebrar bé els 75 anys, perquè el centenari serà difícil que algú l’organitzi”

Teatre arreu
Ca l’Arenas va acollir el passat dissabte una xerrada col·loqui durant la qual es va repassar la història i totes les anècdotes d’aquest espai emblemàtic. Cusachs bromeja a l’hora d’afirmar que “fer una paròdia avui era una mica patètic” i per això van decidir buscar una alternativa per a celebrar-ho, “ja que segurament serà l’última vegada que puguem fer-ho”. La sala d’exposicions de Sant Josep acull, a més a més, una petita exposició que recorre els 21 anys d’història d’un espai que “no té res a veure amb l’auditori actual, la sala petita de Sala Cabanyes”, tal com relata ell mateix: “Hi havia cadires de fusta tronades, un escenari amb teló, amb decorats i, encara que sembli mentida, hi havia un altell amb una cabina de cine amb una cabuda de 120 persones”.

APUNTS

Defineix-te
Un ésser humà amb virtuts i
defectes.

Un llibre
‘Solitud’ de Víctor Català.

Una pel·lícula
‘Allò que el vent s’endugué’ de
Fleming, Cukor i Wood.

Un viatge
Suïssa.

Una obra de teatre
‘Terra Baixa’.

Un desig
Viure en pau amb la família.