Roser Moré, teixint empreses

Seria complicat comptabilitzar les associacions i gremis professionals que existeixen i que contribueixen així a la millora del seu sector. Aquests col·lectius, al Maresme, tenen un denominador comú, un paraigua que els aixopluga i els acompanya, la FAGEM, la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme.

Treballant en una empresa tèxtil, Roser Moré va començar a presidir la federació. “L’etapa en aquesta empresa, 20 anys, em va permetre conèixer a fons el sector i el seu funcionament”, explica Moré que reconeix que “vam intentar sempre estar al dia de tot, viatjant moltíssim”. Aquest bagatge la va portar a ajudar a una empresa informàtica a internacionalitzar-se.

La globalització i obertura de fronteres pel sector tèxtil va provocar una gran baixada de comandes, i l’empresa va acabar tancant. Moré va engegar altres projectes però, compromesa amb l’associacionisme en general i el gremi tèxtil en particular, va  continuar dirigint la FAGEM.

“La FAGEM és una entitat patronal i multisectorial que defensa els interessos del teixit empresarial” i dóna cobertura “a les associacions o gremis que estan establerts al Maresme”, explica Moré. “Junts som més forts i tenim més capacitat per negociar amb l’administració perquè permet agrupar interessos i defensar-los amb més consistència”, remarca Moré.

Fer-ho, tanmateix, no és fàcil, i menys en una època de crisi com la que es viu des del 2008. “Sovint, treballadors i empresaris poden tenir interessos confrontats quan les coses no van bé”, assegura Moré, però defensa el teixit empresarial perquè “és molt fàcil estereotipar coses” i afirmar que molts empresaris s’aprofiten dels seus treballadors.

Més enllà d’això, Moré està convençuda que la conjugació entre treballadors i empresaris és necessària i positiva: “Els dos col·lectius es necessiten mútuament perquè facin el màxim en la seva àrea per desenvolupar i fer créixer l’economia”. Per això considera que és bàsic que “es creïn empreses”, que es mantinguin les existents i que tinguin opció unes i altres de “créixer”, encara que no és fàcil: “és complicat donar-los el marc i la garantia de futur que necessitarien”.

“La crisi econòmica ha fet que la producció de proximitat revifi després de la deslocalització”

Tèxtil revifador
“Tots parlem de la crisi, però el tèxtil ha patit moltes crisis al llarg de molts anys”. Mataró va viure del tèxtil, concretament del gènere de punt, i va esdevenir un referent del sector en l’àmbit espanyol. L’obertura de fronteres i la retirada d’aranzels va fer que moltes empreses deslocalitzessin la seva producció. “El que va iniciar-se com una crisi financera ha esdevingut una crisi del sector del consum”, assegura Moré. “Col·lectius com el tèxtil conformen una gran indústria, però s’alimenta del consum”, de manera que la seva supervivència ha estat en risc en els darrers anys. Sortosament, sembla que “hi ha certa reactivació”. Avui sembla que els productes de proximitat guanyen valor, “perquè permet ajustar les comandes i donar un servei especial i diferent”.

APUNTS

Defineix-te
Em moc per la il·lusió i per ajudar els altres

Un llibre
‘Construye tu sueño’ de Luis Huetea

Una pel·lícula
‘Notting Hill’ de Roger Michell

Un viatge
Austràlia

Un referent
Ignasi Carreres

Un repte
Ara per ara, secret!