Rosa del Hoyo, autisme sense tabús

De petita, Rosa del Hoyo només era una nena diferent. Li costava relacionar-se, però treia molt bones notes. Una brillant trajectòria acadèmica la va portar a graduar-se en Biotecnologia. Però alguna cosa en el seu interior no rutllava i la vida universitària tampoc ho havia solucionat. L’angoixa es va apoderar dels seus pensaments i emocions i la va empènyer a cercar l’arrel del seu gran maldecap: la síndrome d’Asperger.

“En un moment de la meva vida em vaig trobar molt perduda i no vaig trobar una experiència similar a la meva enlloc”, explica del Hoyo. Va ser aleshores quan va decidir escriure tot el que li passava pel cap i pel cor, fent néixer així el llibre que ara publica: ‘Mente, encuéntrame’ - Editorial Miret.

“És un diari emocional on explico com he gestionat les situacions i les emocions al llarg de tot aquest temps”, assegura del Hoyo, que té per objectiu “transmetre el que em succeïa per arribar a gent que es pugui trobar en la mateixa situació”.

Arribar fins a aquest punt, tanmateix, no va ser gens fàcil. El diagnòstic no va arribar fins als 24 anys perquè “de petita no tenia símptomes evidents de síndrome d’Asperger”. Però tot i així, “vaig patir angoixa, ansietat, discriminació passiva a l’escola i assetjament escolar a l’educació secundària”.“Em vaig fer una bombolla pròpia, on no volia interaccionar socialment amb ningú, només volia estudiar”, recorda. Un refugi que la va ajudar a tirar endavant, però que un dia no va ser suficient.

Va arribar un moment en què “em vaig intentar definir: no tenia identitat i em vaig auto-diagnosticar Trastorn d’Identitat de Gènere”. Del Hoyo va passar per mans d’alguns professionals, per diverses hospitalitzacions i per moltes dosis de medicació. Fins que als 24 anys va arribar el diagnòstic definitiu: síndrome d’Asperger. A partir d’ara, assegura, “hi he de conviure, i és un inconvenient per a mi”.

Avui té un llibre propi a les mans. Del Hoyo no només ha aconseguit acceptar el seu trastorn, sinó també donar-lo a conèixer per fer de l’autisme, un món una mica menys desconegut.

 “L’autisme en nenes queda molt emmascarat”

Estigmes presents
Els trastorns d’espectre autista són encara avui molt desconeguts. Se’n tenen aproximacions acadèmiques i algunes de subjectives, com el llibre de Rosa del Hoyo. Però encara queda molt camí per recórrer, malauradament. “L’autisme té estigmes que ha arribat l’hora de trencar. És encara un tabú que pot derivar en situacions de discriminació”, alerta del Hoyo. “La gent té molts prejudicis al voltant de les persones que pateixen autisme i la majoria són falsos, segons del Hoyo. Per exemple, “encara que no ho sembli, hi ha molta vida interior dins d’una persona autista, que intenta construir la seva identitat”, explica. I en nenes, és encara més complicat: “L’autisme en nenes queda molt emmascarat perquè són camaleòniques, imiten els companys i companyes”. Segons del Hoyo, “et passes tota la vida fent un paper que no et correspon i després no saps qui ets”.

APUNTS

Defineix-te
Reflexiva i oberta

Un llibre
‘Un mundo feliz’ d’Aldous Huxley

Una pel·lícula
‘Yo soy Sam’, de Jessie Nelson

Un viatge
Noruega

Un referent
Donna Williams i Temple Grandin

Un repte
Fer feliç a la gent que m’envolta