Roser Pérez, records històrics

Mataró és coneguda per haver tingut una història estretament vinculada al tèxtil. Però no tot era això. El comerç i altres petits oficis també van ocupar un lloc important. La ciutat, però, ha canviat moltíssim i mirar enrere serveix per omplir la història de records.

I això és el que precisament ha fet la Roser, com vol que l’anomenem, una perruquera ja jubilada que ha publicat un llibret repassant la història del Carrer Sant Benet. Nascuda en aquest carrer els últims anys de la Segona República, el 1934, hi va créixer i treballar durant molts anys. “Recordo una infantesa feliç, però molt marcada per la guerra”, explica la Roser. Tanmateix, d’aleshores en recorda un munt de coses més. “El carrer Sant Benet sempre ha estat especial per a mi i el recordo amb molt d’afecte i vaig voler deixar-ho escrit en un llibre”.

El llibre, titulat, ‘Els meus records del Carrer Sant Benet’, fa un repàs de les famílies i establiments que hi havia a la ciutat, “sobretot pels volts del 1945, quan tenia uns 8 o 10 anys”, remarca la Roser. I per què un llibre d’aquest carrer? “Doncs perquè tenia tots els oficis que et poguessis imaginar concentrats”.  

Repassa, un per un i a cada vorera, els edificis, les famílies que hi vivien i els oficis a què es dedicaven: “hi havia un terrissaire, dos músics que de tant en tant improvisaven un concert, una forneria, un muntador de barquets, dues infermeres, la Casa dels Senyors, l’únic herbolari de Mataró...”.

Roser havia escrit esborranys sobre la història del carrer durant molt temps i havia intentat publicar-los en dues ocasions: “Vaig demanar ajuda tant a la Caixa Laietana com a l’Ajuntament, però no en vaig obtenir resposta”, lamenta. “Els escrits van quedar guardats en un calaix almenys durant 4 anys”, afirma la Roser, que, emocionada, recorda com “aquest Nadal passat els meus fills van fer-me la sorpresa de regalar-me’n la primera edició”, els diners de la qual va donar a Càritas.

“La història del carrer ha canviat molt i les botigues, en general, són totes més modernes”

Tot canvia
“Vaig anar redactant el llibre de memòria, amb els fets i detalls que jo recordava i amb les històries que m’havien explicat”, detalla Pérez. A banda, va visitar la biblioteca Pompeu Fabra “per tenir dades històriques, com ara que pel carrer hi havia passat la Via Romana”. I evidentment, en repassar la cronologia, Díez s’adona de com ha canviat: “Les botigues són molt més modernes que abans” i ja no es fa tanta vida de carrer”. Antigament, el carrer era de sorra, després va ser cobert amb llambordes i avui és un carrer asfaltat. La segona edició del llibre ja està disponible  i ha estat possible gràcies al suport que Pérez ha rebut dels comerços del carrer. Destinarà els beneficis a al fundació Vicenç Ferrer.

APUNTS

Defineix-te
Positiva

Un llibre
’Les Veus del Pamano’ de Jaume Cabré

Una pel·lícula
Cap títol en particular

Un viatge
Cap Nord o els Pirineus

Un referent
Hi ha molta gent a qui admiro

Un repte
Seguir com ara, he tingut una vida molt agradable