Núria Dòria, petits grans llibres

propietària de Dòria Llibres

  • Mireia Biel // Foto: Anna Aluart
  • Divendres, 25 abril 2014 00:00

Perfils 2013, perfils-Nuria doria

Si els llibres fossin tresors, Núria Dòria ja s’hauria fet d’or. Estima el que ella anomena “literatura literatura”, aquells llibres petits, però ben treballats i escollits que fugen de les massives publicacions i als long-sellers als que, en moltes ocasions, els manca un segell de qualitat.

La botiga fa olor de llibre nou, de pàgines encara per fullejar. Dòria coneix què s’amaga a cadascuna de les publicacions ordenades meticulosament a les prestatgeries de la petita, però ben aprofitada, llibreria del carrer d’en Pujol. Ella mateixa reconeix que “és una llibreria que, a pesar de no ser gaire gran, té molts llibres especials i seleccionats”.

Aquest amor per la literatura i l’esperit per cuidar-la són l’herència del seu pare, antic editor. Dòria va treballar durant 15 anys a la llibreria de Proa a Barcelona, però el 2004, al costat del seu marit, va decidir marxar a la Garrotxa i va obrir una llibreria a Olot “amb la filosofia que ja tenim actualment, la de tenir molt present qui hi ha darrere de cada llibre i què pretén”. No va ser fins l’estiu del 2012 que van traslladar-se fins el Maresme “a la recerca del mar i la proximitat amb Barcelona” i engegar Dòria Llibres.

I en aquesta nova etapa, Dòria es va endinsar en l’aventura de conèixer el públic mataroní, “que llegeix molt”, segons assegura. Un públic que, d’altra banda, ja ha aconseguit fidelitzat i conèixer. El secret? Dòria ho té clar: “Ara que es venen menys llibres, però que se’n publiquen més que mai, el client necessita que hi hagi algú al darrere que l’assessori i li recomani llibres”. I amb especial atenció i estima per les petites editorials i els escriptors emergents.

“Llegeixo 5 o 6 llibres al mes”, explica Dòria. No té predilecció per cap tipus de literatura. Mira somrient els contes infantils. També parla de “bons títols, encara que poc coneguts, que fugen de la rigorosa actualitat, però que tenen molt a aportar al lector”.

“Per Sant Jordi no s’ha de llegir l’última novetat editorial, sinó el que vingui de gust”

Tres títols
“Estem capficats en què per Sant Jordi s’ha de llegir l’última novetat”, explica Dòria, que, en canvi, recomana “que la gent triï i remeni perquè hi ha llibres que valen tant o més la pena”. Sigui com sigui, el que compta és llegir. Dòria es decanta per tres títols. En primer lloc, ‘Això és tot’, de James Salter, un autor que feia més de 30 anys que no publicava i que treu ara un llibre sobre relacions personals després de la II Guerra Mundial. En segon lloc, un autor maresmenc, Toni Sala, que publica el llibre ‘Els nois’ amb l’Altra Editorial, una “exercici literari sorprenent que ens retrata la visió de la mort des de 4 òptiques diferents”. I per últim, una recomanació poètica: ‘Fulles d’herba’ de Walt Whitman.

APUNTS

Defineix-te
“La vida, en realitat, és un carrer de sentit únic”, d’A. Christie

Un llibre
‘84 Charing Cross Road’, de H. Hanff

Una pel·lícula
‘El resplandor’ d’Standley Kubrick

Un viatge
Nova York

Un referent
El meu pare, Andreu Dòria, fundador de La Galera

Un repte
Seguir sent feliç