Dolores García, l’esport no té edat

“Em faria especial il·lusió aprendre a llegir i escriure el català”

“Dolores García té 75 anys. La passió per l’esport no delata pas la seva edat, sinó que alimenta encara més la seva vitalitat. És la dona més gran que participa a la Copa Nadal. Ho fa des de fa quatre edicions i li suposa un orgull personal molt gran. I és que es tracta d’un repte ambiciós i envejable per a molta gent de la seva edat. Una demostració que mai és tard per iniciar nous projectes i que l’esport és apte per a tothom.

Nascuda l’any 1938 i originària de Màlaga, va viure la post-guerra de nena i el franquisme de jove. García ha tingut una xurreria al llarg de tota la seva vida, “un negoci que m’agradava molt, però que em va treure moltes hores”. Per això, després de la jubilació, “i per evitar quedar-me asseguda sense fer res”, García va decidir apuntar-se a un curset per aprendre a nedar. D’això ja fa ara 15 anys i des d’aleshores, la natació l’ha acompanyada pràcticament cada dia. “Sóc una persona gran, de manera que corro el risc de quedar-me encarcarada si no em moc gaire”, afirma García, que explica que “quan em llevo cada dia, em fa mal tot, però vaig a la piscina, nedo i surto com nova: no em fa mal ni un os!”.

La jubilació no l’ha arraconada, tot el contrari. No només ha après a nedar, sinó que a l’escola d’adults també va fer-hi un curs per aprendre a llegir i escriure. “Vaig dedicar totes les hores del món a treballar i a criar els meus fills”, remarca, “i ara que tinc més temps lliure m’ocupo dels néts i em dedico a fer coses que m’agraden”. Participar d’aquestes activitats li ha permès crear-se un grup d’amigues i establir un vincle també amb les monitores de la piscina municipal, “gràcies a qui estic molt contenta i amb qui passo molt bones estones”. De reptes, més aviat n’hi sobren. “Em faria especial il·lusió aprendre a llegir i escriure el català”.

“M’agrada col·leccionar les copes de les competicions”

L’ambició no caduca
A banda de la Copa Nadal, que se celebra anualment el dia 25 de desembre al Centre Natació Mataró, García també es pren com a cites inexcusables del seu calendari altres esdeveniments esportius. Cada any assisteix a la primera banyada de l’any i realitza també la Travessa al Port. “Vaig començar a participar en aquestes competicions perquè tenia ganes de guanyar copes i medalles”, explica. De fet, tot plegat va començar després d’un rampell que li va fer treure l’ambició: “Un any em van donar tan sols un pin i vaig decidir que havia d’entrenar-me prou com per aconseguir una copa”. I així va ser. García en té ja unes 15 o 20, segons explica, a banda d’altres medalles. Els seus 75 anys no li impedeixen tenir la guspira de la competitivitat.

APUNTS

Defineix-te
M’agrada molt ajudar als altres.
 
Un llibre
No llegeixo gaire.

Una pel·lícula
Qualsevol de Manolo Escobar.

Un viatge
Màlaga, per veure el meu fill.

Un esportista
Fernando Alonso.

Un repte
Aprendre català.