“M’estimo les persones”, assegura Rosa Guanyabens, presidenta de l’ANC a Mataró. Probablement tant com al seu país, Catalunya. Somrient i optimista imagina, a cada instant, el triomf del projecte independentista català. I, per sobre de tot, hi confia. Anomena la il·lusió repetidament com a element indispensable, no només pels grans projectes, sinó per a la vida en general.
Psicopedagoga de professió, Guanyabens va involucrar-se en l’organització del moviment independentista per la il·lusió i l’interès que li van generar les consultes sobiranes no vinculants que es van celebrar entre el 2009 i el 2010 arreu de Catalunya. Recorda que li va semblar “un projecte encoratjador que em va portar a implicar-m’hi”. Va ser escollida coordinadora de la plataforma ‘Mataró per la independència’, en un inici, per assumir poc després la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana a la ciutat.
“El bon ambient i l’objectiu comú d’assolir la independència que ens uneix és el que ens fa tirar endavant”, assegura Guanyabens, que reconeix que “malgrat totes les hores de feina que ens ocupa, és una tasca molt enriquidora”. “Sempre he pensat que la felicitat puja i baixa”, diu, però ara “sóc especialment feliç i, en gran mesura, és perquè la gent agraeix que ens encarreguem de donar-li forma”.
Una forma que evoluciona “molt de pressa”, segons explica, perquè “grans personatges històrics han anat treballant durant molts anys”. És per això que considera que “el moviment té més validesa perquè ha sorgit del poble”, un fet que obliga els catalans a implicar-s’hi per evitar un fracàs que veu “molt difícil perquè el poble català s’aguanta sobre uns fonaments molt forts”. I és que, al final, tot depèn de la il·lusió.
“Els mataronins el que necessiten és ser informats per decidir què volen”
APUNTS
Defineix-te
Treballadora
Un llibre
‘Una història d’amor i tenebres’ d’Amos Oz
Una pel·lícula
‘El resplandor’ d’Stanley Kubrick
Un viatge
La Bretanya
Un independentista
Les persones anònimes
Un repte
Viure sense prejudicis
