Joan Carles Benito, lluita de classes

Joan Carles Benito lluita per uns drets dels treballadors, que l'actual crisi ha minvat significativament

D’idees clares i fidel als seus principis, Joan Carles Benito sap bé perquè es va endinsar en el món del sindicalisme: “Si tots som éssers humans, per què uns han de viure millor que els altres?”, es qüestiona. L’actual Secretari General de la CGT al Maresme, preocupat per un país en el qual la crisi està fent estralls, fa una passa més endavant, deixa les utopies de banda i passa a l’acció. “La societat està dividida en classes socials i jo pertanyo a la treballadora, motiu pel qual vull reivindicar tenir la mateixa qualitat de vida que aquells que ens dominen i ens exploten”.

Defensar els propis drets i els dels treballadors és el segell de la trajectòria de Benito. “Quan era molt jove em vaig interessar per les organitzacions sindicalistes d’abans de la Guerra Civil, amb l’UGT i la CNT”. És aleshores quan s’adona, segons explica, que “hi ha una classe que viu molt malament, que és la treballadora, i una altra, la dominant, que viu molt i molt bé”. “Em vaig identificar amb la branca de l’anarcosindicalisme de la CNT”, relata Benito, “i amb només 17 anys, quan els sindicats eren encara il·legals i no s’havia instaurat la democràcia, surto elegit Delegat de Personal”. Aquí s’inicia una llarga trajectòria durant la que “he lluitat de forma radical, buscant l’arrel dels problemes i evitant posar pedaços com sovint fan CCOO i la UGT”.

Benito se sent molt orgullós de la seva tasca i viu com una victòria les lluites per bons convenis i pels drets laborals que donen fruits. Però més enllà de ser la seva feina, Benito viu el sindicalisme com una aportació humana: “És el granet de sorra que jo dono com a persona que viu en societat i que té uns ideals pels quals lluita”. Les seves aspiracions són ambicioses i justes: “Tinc el compromís d’intentar que els ciutadans visquin millor”.

“Mataró ha de revifar i recuperar la indústria per sortir de la crisi”

Crisi preocupant
“Mataró va deixar perdre tot el seu potencial industrial ja fa molts anys”, lamenta Benito, que opina que “s’ha de reindustrialitzar la ciutat perquè no es pot viure únicament dels serveis”. Si bé el Tecnocampus “és un gran motor empresarial”, assegura que “ens falta una base sòlida en el sector secundari per retornar l’estabilitat a la capital del Maresme”. A tot això cal sumar-li  l’atur,  un llast per a la societat, però “amb interessos econòmics ocults”: “Tenir un 27 per cent d’atur és intolerable, però serveix als poderosos per tenir un exèrcit de gent aturada a la que es pot manipular”. Entre enfadat i preocupat, pronostica que “si el 50 per cent d’atur juvenil no disminueix i els joves no treballen, estem condemnats al fracàs”.

APUNTS

Defineix-te
Defensor dels drets laborals

Un llibre
‘El Petit Príncep’ d’Antoine de Saint-Exupéry

Una pel·lícula
‘Espartac’ d’Stanley Kubrick

Un viatge
Cuba, per la senzillesa de la gent

Un sindicalista
Joan Peiró

Un repte
Veure néixer un gran sindicat d’esperit revolucionari