Convençut i optimista, Rafel Codina assegura que no és un artista, malgrat que les seves obres no desprenen aquesta sensació. “El nom artista no te l’has de donar mai tu, sinó el temps, la gent i, sobretot, la història per una trajectòria”, assegura Codina. Perquè l’art, per ell, no és més que “la manifestació d’una forma de ser, de viure i d’actuar”, una fórmula per “plasmar emocions i pensaments”. L’art, per Codina, “va més enllà de l’estètica”. I, de fet, ni tan sols “és la meva forma de vida, és una afició que m’agrada i m’apassiona”.
La seva vida laboral gira entorn del disseny i la creativitat “en qualsevol àmbit”. Però la seva passió real és l’art: l’escultura i la joieria o orfebreria. “No m’importa que a la gent no li agradi el que faig, perquè ni he venut mai res ni tinc intenció de fer-ho”, afirma Codina, que afegeix que “treballo com d’amagat, per sentir-me bé”. Una forma peculiar de concebre l’art, encara que pura i noble perquè viu la creació com un procés únic, no forçat, amb elements tan pensats i ben col·locats com “la línia, el quadrat o la nou”, que ha centrat la seva darrera col·lecció per significar la creativitat, el cervell i la imaginació.
Filosofia artística
La filosofia i el simbolisme són aspectes centrals d’un Codina que crea arrecerat en un estudi lluminós que alhora és taller meticulós de creació i sala d’exposicions. “La meva vida anava encaminada a dedicar-me a l’art, però l’any 1990 em van robar una exposició sencera de joies”, relata Codina que, dolgut, reconeix que “va ser el desencadenant per abandonar la carrera”. Després d’anys de creació per “manteniment”, l’encàrrec dels Capgrossos pel cartell de la diada Mariona Galindo i la proposta per inspirar el torró d’autor, “m’han revifat”.
Torró mil·limètric
Apunts
Defineix-te
La meva bandera és l’optimisme
Un llibre
‘El petit príncep’ d’Antoine de Saint-Exupéry
Una pel·lícula
‘El globo rojo’ d’Albert Lamorisse
Un viatge
La Xina
Un artista
El meu germà, Josep Ma Codina
Un somni
Que la família sigueixi fantàstica
