Florin Bonca, el waterpolo a la sang

Florin Bonca porta mitja vida a clubs de waterpolo de tot l'estat

Vint anys dedicats al waterpolo d’alt nivell, és a dir, sis campionats europeus, quatre de mundials i uns Jocs Olímpics, els d’Atlanta 1996. Convocat 255 vegades amb la selecció de Romania, Florin Bonca porta a la motxilla una trajectòria envejable per a molts esportistes. Mataró és la ciutat que ha abraçat pràcticament una dècada d’una carrera que ara agafa un nou rumb.

Un any després d’incorporar-se a la base tècnica del Centre Natació Mataró, el potent primer equip de waterpolo femení s’ha posat a les seves ordres perquè la veterania de l’ex-jugador aconsegueixi fer ombra al rival més potent, el Sabadell. “És un repte”, assegura Bonca, que agraeix que “el club hagi confiat amb mi” per dirigir un equip “amb un estàndard molt alt gràcies als fit­xatges i a les jugadores de casa”. Per això, Bonca posa el llistó ben amunt: “anem partit a partit i les expectatives són altes”.

Trenta anys al servei de l’esport

Romanès d’origen i mataroní d’adopció, Bonca és també una icona del waterpolo català i espanyol. “La meva vida com a waterpolista es resumeix en dues paraules: trenta anys”, afirma, que li han donat experiència “i molts amics allà on he anat”. Els seus inicis es vinculen al CSM.DIGI Oradea, club romanès que encara visita cada estiu. Va venir a Espanya amb només 19 anys fitxat pel CN Martiànez de Tenerife, per desplaçar-se al CE Mediterrani cinc anys més i establir-se a Mataró els següents vuit. La ciutat el va veure tornar per retirar-se amb 41 anys, ara fa dues temporades, després d’haver passat pel CN Terrassa i pel CE Mediterrani, de nou.

Amb la temporada recentment iniciada, Bonca s’enfronta al repte de dirigir un equip de joves promeses del waterpolo, un fet que li permetrà seguir estretament lligat a l’esport que estima.

Poc valorat

“El waterpolo viu ara una etapa molt difícil”
Florin Bonca s’ha passat la vida jugant a waterpolo. Sap el que significa guanyar i perdre després d’haver entrenat un nombre d’hores incalculable. Descriu aquest esport com la seva vida i en destaca “la humilitat i el sacrifici” que fan falta per practicar-lo. Actituds d’humilitat i sacrifici, que defineixen un esport “molt maco”, però poc valorat. Un fet que lamenta el tècnic, “tota la vida he fet aquest esport i sé que el waterpolo viu ara una etapa molt difícil”. No se li ha donat el reconeixement que es mereix, diu, però endinsar-se en el món del waterpolo des de l’òptica tècnica li ha permès plantejar-se el repte de revaloritzar aquest esport que “s’ha vist reforçat per la victòria de la selecció espanyola femenina al Mundial d’aquest 2013”.

APUNTS

Un llibre
“Papillon’ de Henri Carrière.

Una pel·lícula
‘42’ de Brian Helgeland

Un jugador
Dorin Costras, Doddy Gordan, els jugadors de la selecció de Romania m’han marcat

Un repte
Com a jugador no he guanyat una medalla, per tant, el repte com a entrenador és arribar a una final i guanyar-la.