Entra a la basílica de Santa Maria amb aire familiar. Recorre els passadissos fins arribar a una petita capella a l’esquerra de l’altar. Travessa la reixa i encén un focus. De cop, apareix a la vista una escultura de gairebé mides reals. És la Verge de la Solitud, de Jordi Arenas. Hi ha algunes parts que s’han de pintar. Laia Contreras l’està restaurant perquè algunes parts estaven malmeses. Una imatge digna de veure.
“Des de molt petita sempre he dibuixat, he fet manualitats, ceràmica, música, tot bastant relacionat amb el món de l’art, explica Laia Contreras. Va néixer en el sí d’una família aficionada a visitar exposicions i a mantenir una relació molt estreta amb l’art. Així va ser com va estudiar en un institut on pogués cursar el batxillerat artístic: tenia clar que volia fer belles arts a la universitat i esdevenir il·lustradora de contes infantils. “Abans de començar la carrera, havia parlat amb una companya que anava uns cursos per sobre de mi i em va dir que no em desesperés, que no m’agradaria i que segurament ho voldria deixar el primer any”, recorda Contreras. Però va seguir amb els estudis i es va especialitzar en un itinerari del que sabia molt poca cosa. “Jo només coneixia el concepte d’antiquari i vaig veure que era una barreja d’història, art, arts plàstiques, materials, artesania i també ciències”, explica la restauradora. Per completar la seva formació, va estudiar una segona carrera per especialitzar-se en restauració arqueològica.Avui dia Laia Contreras restaura tota mena d’obres d’art com a autònoma. Amb el temps, vol arribar a establir-se amb un negoci propi. “M’agradaria arribar a muntar un taller, tenir un lloc físic on tenir les meves eines, els meus materials, la meva cartera de clients i anar fent”, confessa la restauradora.
“L’obra mana”“La gent entén la restauració com tornar el llustre i no sempre es pot”Laia Contreras assegura que l’especialitat de conservació i restauració és un dels grans desconeguts. Precisament per això, la societat en té un concepte molt equivocat. “Normalment la gent entén per restaurar el fet de deixar les coses noves, tornar-los el llustre de quan es van crear, per dir-ho d’alguna manera”, diu la restauradora, que afegeix que això “no sempre és possible”. De fet, Laia Contreras declara que és l’obra qui mana. En funció d’allò que trobi el restaurador, s’hauran de fer unes millores o unes altres i el resultat variarà. “A vegades em porten coses que estan fetes pols i volen que les torni noves però això dependrà del que es pugui fer perquè mana l’obra i la premissa del restaurador és que no pot crear”, diu Laia Contreras.
Apunts
Defineix-teSóc tranquil·la i reconec que tinc paciència, bastant reflexiva però quan hi ha festa, hi ha festa.Un llibre“La dama del Nilo”, de Pauline Gedge. Una pel·lícula“El secreto de Mary Reilly”, de Stephen Frears.Un viatgeAlgèria, un mes com a pràctiques amb Restauradors Sense Fronteres.Un restauradorAnna Nualart.Un somniTenir estabilitat laboral, ajuntar tot el garbuix d’idees que tinc al cap i que funcioni.
