“Era monitora d’esplai al barri de Gràcia, sóc de Barcelona, estava clar que si per fer allò em pagaven, era una bona professió”, assegura Carme Aymerich. Ella i la majoria dels seus companys d’esplai van estudiar magisteri. “Llavors hi havia moltes coses per fer, en l’educació en el lleure intentàvem que els nens tinguessin un tarannà més participatiu, actiu, mogut, que tinguessin opinions i fer-se mestre era una mica la continuació”, diu Aymerich. Ara ja fa 30 anys que exerceix de mestra i gairebé tota la seva carrera l’ha desenvolupat a Mataró, on viu amb el seu marit i els seus tres fills.Va treballar al Pla d’en Boet, al Cros i, finalment, va anar a parar a l’escola Rocafonda, on ha dedicat 23 anys de la seva professió. Avui dia és professora a l’escola Maria Mercè Marçal, on ensenya alumnes de cinquè. Durant la seva trajectòria al capdavant de l’aula, la mestra ha trobat moments per dedicar-se a altres aspectes de la pedagogia. “Vaig tenir una llicència d’estudis i vaig tenir la sort de coordinar la producció de cinc contes de matemàtiques pel programa de Televisió de Catalunya “Una mà de contes”, explica la mestra. Afegeix que a les coses es van anar “embolicant” i va acabar fent deu guions per estimular la lectura.Trenta anys després del seu debut com a professora, Carme Aymerich encara té il·lusió per estar al capdavant d’una classe. Va estudiar magisteri infantil perquè li interessava conèixer la manera que té cada nen d’aprendre però ha ensenyat a infants de totes les edats. “He pogut fer P3, P4 i P5, veure com un nen comença a l’escola i el deixes a la primària, o primer, segon i tercer, des que comença a llegir fins que és capaç de devorar un diari”, diu Carme Aymerich.
“Em sento lliure”
“En els pitjors moments laborals o personals m’he sentit bé a classe”La mestra assegura que quan està dins de la seva aula experimenta sensació de llibertat. “Em sento lliure i responsable”, diu. A més, assegura que és fàcil sentir-se còmoda davant dels alumnes: “En els pitjors moments laborals o personals m’he sentit molt bé”, confessa la mestra. Això es deu, en gran mesura, a la forma d’experimentar l’ensenyament: “A classe, amb els nens, s’aprèn cada dia i a mi m’agrada molt aprendre”, explica. Tot i que aquesta frase pot sonar a tòpic, Aymerich no vacil·la ni un segon en respondre què aprèn a diari de tots i cadascun dels seus alumnes: “Ells t’ensenyen quines coses són importants i quines no”, assegura. D’aquesta manera és difícil saber si és ella que aprèn ensenyant o bé són els alumnes que ensenyen aprenent.
Apunts
Defineix-teSóc la Carme, tinc tres fills meravellosos, una parella increïble i visc en un món que encara que sigui complex tirarà endavant.Un llibre“Estiu pròdig” de Barbara Kingsolver. Un mestreCanvio la pregunta per un alumne: el primer any de mestra vaig tenir el Salvi, tenia malformacions de naixement i va morir, vaig aprendre molt d’ell.Un somniQue veiem les coses bones del nostre voltant, la gent honesta en lloc de veure només els titulars espantosos i les notícies lletges.
