El seu nom és, en realitat, Ramon Calabuch. Va néixer en el sí d’una família d’ètnia gitana al barri barceloní de Gràcia però fa anys que viu a Sant Andreu de Llavaneres. Moncho és una icona en la història dels boleros i es va llaurar la seva pròpia carrera des de molt jove. “A casa de gitanos és lògic que es canti la rumba catalana o el flamenc, doncs jo no, a mi em donava pels boleros i ja cantava amb dotze o tretze anys”, especifica el cantant.El seu primer contracte va ser al conjunt “Ramón Evaristo y Orquestra Antillana”, on l’anomenaven “Moncho, el ciclón cubano”. Però encara hauria d’esperar uns anys per fer realitat el seu somni d’omplir escenaris i viure en exclusiu de la música. “Tenia un pare que era molt recte, em va dir que quan tornés del servei militar ja seria tot un home i que llavors em donaria suport en tot el que fes però que mentrestant havia d’aprendre un ofici”, recorda Ramon Calabuch. Afegeix que va fer cas al seu pare i va esdevenir retocador d’arts gràfiques fins que, ja fa 53 anys, va començar una carrera molt prolífica com a cantant de boleros.
Moncho va enregistrar molts discs que van tenir un gran èxit a nivell mundial. No va ser fins principis dels anys 90 que va gravar el primer treball en català. “No em deixaven fer un disc en català perquè deien que el cost econòmic era el mateix que els altres i la venda era molt limitada”, diu Calabuch. Aquell disc el va apropar encara més al públic català i li va permetre oferir concerts molt emotius en escenaris de primer ordre a Catalunya. “Hi ha dos concerts inoblidables: la primera vegada que vaig fer El Palau de la Música presentant el disc en català i el Liceu, són llocs molt emblemàtics”, confessa el cantant de boleros, que pot presumir de ser profeta a la seva terra.
“No tinc meta”
“Mentre tingui l’afecte de la gent seguiré treballant”“No tinc cap meta, espero seguir amb la feina fins que pugui, sempre he dit que sóc un currante de la cançó”, confessa Moncho. Assegura que no té cap objectiu a seguir sinó que pujarà als escenaris sempre que tingui forces i, sobretot, mentre la gent ho vulgui i li demostri, com fins ara, el seu afecte. De fet, el cantant de boleros està més actiu que mai i ha tret dos discs. Un d’ells és “Encadenados”, a duet amb Tamara i ja és disc d’or. L’altre es diu “Sangre de Bolero”, igual que el llibre biogràfic que també acaba de llançar al mercat. “No espero res, ara la gent amb el llibre em coneix una mica més íntimament perquè és anecdòtic i una mica cronista, amb moltes fotos, és un llibre sense cap pretensió”, diu Ramon Calabuch.
Apunts
Defineix-teSóc un home del carrer, de gustos senzills, que m’agrada tenir amics, obert i m’agrada anar a pescar, per això sóc al Maresme.Un llibreEl meu, “Sangre de Bolero”.Una pel·lícula“El guardaepaldas”, de Mick Jackson. Un viatgeTailàndia.Un cantant de bolerosSempre he dit que el meu mestre va ser Lucho Gatica.Un somniSeguir amb l’afecte que m’està demostrant la gent i tirar endavant amb molta salut i força per seguir cantant.
