Va néixer en plena Guerra Civil, justament el dia de Les Santes. Com molts joves de la seva generació, va tenir una adolescència complicada. “No hi havia opcions per a les persones que procedien de la classe treballadora i a sobre no hi havia homes perquè el pare havia mort i l’avi també, a casa hi havia l’oncle, va ser una infantesa i una adolescència una mica dura”, explica Francesc Masriera.
Es va fer camí en l’ofici de mecànic de maquinària tèxtil. “La sort és que ja tenia cap a la vintena d’anys i vaig conèixer un cercle de gent molt inquieta amb molta sensibilitat que ens reuníem a casa del pintor Jordi Arenas”, recorda Masriera. Sempre l’havia interessat la literatura però aquell pas significava “un canvi important per veure les coses amb una altra projecció”, confessa el mataroní.
La seva relació amb l’escriptura va arribar al seu cim al 2005, després d’una experiència molt particular. “Fins i tot m’hi vaig veure en certa manera obligat interiorment”, diu. Després de la bona amistat que l’unia a Jordi Arenas, va esdevenir un dels seus marmessors: va vetllar perquè s’acomplissin les seves darreres voluntats. Entre les possessions de l’artista mataroní hi havia un dietari. Amb allò que Arenas li havia explicat i el que posava al dietari va poder seguir la seva vida cronològicament i ho va voler escriure. El resultat va ser el llibre “Jordi Arenas, la sublimació de l’art”, publicat per l’Abadia de Montserrat. “He donat a conèixer l’artista des de la seva part més íntima però també vaig aprofundir en la història, en els anys 40 i 50 a Mataró”, afirma Masriera.
Després d’aquella obra va treballar en el llibre de Joan Layret i Pons, publicat el setembre de 2012. El retrat d’una figura històrica i de tota una generació que Masriera anomena “trencada”.
“No es coneix”“Això no podia quedar així, se li havia de donar sortida”L’oncle de Masriera ja li havia parlat de Joan Layret, mataroní nacionalista i cristià, com especifica a la contraportada del seu llibre. De sempre l’havia trobat un personatge molt interessant i com més coses descobria més creixien les ganes d’escriure. “No era només un home a l’exili sinó que durant deu anys va treballar des de fora i tot el que va fer no es coneix”, afirma l’escriptor. Així doncs, va posar remei perquè aquella memòria no es perdés en l’oblit. “Vaig anar a parlar amb una neboda de Layret i em va donar molta informació”, afegeix Francesc Masriera. Al llibre, també parla d’una “generació trencada”: “La generació posterior vam anar pujant del no res, però ells del tot van anar al no res, que és pitjor”, diu Masriera.
Apunts
Defineix-teM’agradaria haver aportat alguna cosa de profit.Un llibre “Incerta glòria”, de Joan Sales. Una pel·lícula“La Strada”, de Federico Fellini.Un viatgeItàlia.Un investigadorVicenç Vives.Un somniContinuar enriquint-me per poder-ho projectar.
