Si Jèssica Pujol havia tingut sempre clara una cosa, era que volia estudiar ciències. Per a ella les lletres eren un passatemps. “M’avorria a classe i en lloc de dibuixar un dia vaig començar a escriure alguna alguna cosa que em va fer sentir bé”, recorda Pujol. Era una classe d’història i el què va començar com una distracció, va acabar omplint els marges de gairebé tots els seus llibres de text. “Quan m’avorria jugava, però mai m’ho havia pres seriosament, jugava a escriure, sortia, no hi pensava gaire, no ho veia com una cosa literària”, confessa Jèssica Pujol.
Quan va arribar el moment de cursar el batxillerat es va decantar per l’especialitat social perquè, a priori, tenia més sortides al món laboral. “I encara escrivia més poemes en el llibre d’economia, m’avorria més”, diu la poetessa. Com que no sabia quina carrera volia estudiar, va marxar a viure a Londres just una setmana després de fer els divuit anys. “Em vaig posar a treballar en diversos llocs, en un cinema, vaig netejar cases, després en una cafeteria, vaig repartir pizzes...”, recorda Jèssica Pujol. Finalment va decidir que volia estudiar psicologia i ho va fer a Xile gràcies a una beca. Una experiència que va aprofitar també per aprofundir en la seva passió: la poesia. “Allà vaig fer assignatures de literatura perquè em feien fer crèdits de lliure elecció, vaig pensar que ja que era a fora, volia estudiar el què m’agradava”, diu Pujol.
Quan va tornar a la seva terra natal i després de treballar una temporada de redactora al setmanari Capgròs, va descobrir que a la Universitat Autònoma de Barcelona oferien la carrera de literatura comparada. Amb això, un màster a la Gran Bretanya, el doctorat que està efectuant ara i la seva perseverança, Jèssica Pujol és avui una poetessa.
“És el mateix”
“Vaig escriure un poema en anglès i em vaig sentir igual”La mataronina ha rebut influències de tres cultures molt diferents: Catalunya, la seva terra natal, Xile, on va estudiar psicologia i, finalment, la literatura britànica. “Aporto un bagatge literari, té coses bones i dolentes, no saps molt d’una cosa però tens molts referents i pots jugar i veure, comparar”, afirma Jèssica Pujol. Tot i això, la seva llengua materna era la que utilitzava per expressar-se. “Escrivia en català però no vivia aquí, no feia servir la llengua i semblava Salvador Espriu”, bromeja la mataronina. Però durant una conferència a Amsterdam, va canviar aquesta tendència. “Vaig escriure un poema en anglès i em vaig sentir igual, vaig veure que és possible”, afirma la poetessa. Tant és així que el seu primer llibre “Now Worry” és en anglès.
Apunts
Defineix-teSóc reflexiva i oberta, a la vegada molt social, els meus amics i la meva família són el primer.Un llibre“Cosmicomiche” d’Italo Calvino.Una pel·lícula“Wild at Heart” de David Lynch.Un viatgeIslàndia.Un poetaCésar Vallejo.Un somniContinuar fent el què faig, que no em facin fer coses que no m’agraden.
