Miquel Puigdellívol treballava al negoci familiar, concretament al taller. “Jo feia reparació de maquinària frigorífica, teníem la botiga a la plaça de les Tereses i allà hi havia el meu germà”, recorda Puigdellívol.
Cada matí anava a fer un descans al bar del costat del taller i allà va conèixer Amadeu Casanovas. De les converses de cafè en va sorgir una bonica amistat entre el mecànic que tenia vora de trenta anys i el músic jubilat que rondava la setantena. Després del cafè, Casanovas va agafar el costum d’estar-se fins el migdia al taller amb Puigdellívol. Es feien companyia i feien petar la xerrada.
“Un dia van tocar una sardana per la ràdio i ell em va dir que la tenora és un instrument molt bonic, que l’havia tocat i que no volia marxar d’aquest món sense tenir una tenora però que no en trobava cap”, diu Puigdellívol, recordant les paraules del seu amic. Amb l’empenta i l’espontaneïtat de la joventut, el reparador de neveres li va dir al músic: “No us amoïneu, jo us en faré una!”, afirma Miquel Puigdellívol. L’endemà el jove no recordava aquella anècdota mentre que Casanovas no havia pogut dormir pensant en la tenora que li construiria el seu amic mecànic. “Si li deia a aquell bon home que era una broma el matava i li vaig dir que ho intentaríem, si sortia bé, endavant, sinó, la penjaríem a la paret”, afegeix Puigdellívol.L’instrument no només va sortir bé sinó que va ser el primer d’una llarga cua d’instruments. Professionals de la música li van encarregar noves tenores i finalment va deixar la feina del taller per esdevenir totalment un artesà d’instruments musicals. D’això ja en fa 34 anys. “Em vaig fer autònom i recordo que havia de posar l’epígraf de rellotges i altres instruments”, diu Puigdellívol com a curiositat.
“Tinc nervis”
“Fins que no acabes no saps si sonaran bé o malament”Fabricar un instrument musical de manera artesanal requereix una feina de mesos. Després de tota una vida dedicada a construir tenores, tibles i flautes barroques, Miquel Puigdellívol encara es posa nerviós les setmanes abans d’acabar una peça. “Faig els instruments perquè sonin no bé, sinó molt bé, però fins que no els acabes no saps si aniran bé, molt bé o malament”, confessa l’artesà mataroní. Assegura que aquest fet fa que hi hagi molts disgustos però també moltes alegries. “Quan vénen a fer el concert de Les Santes i veus que els instruments són fets teus, la satisfacció no es pot pagar amb diners”, assegura Miguel Puigdellívol. Ara per ara, l’artesà té entre mans un projecte que, assegura, “no és a escala comarca sinó internacional”.
Apunts
Defineix-teSóc una persona molt senzillaUn llibre“Una inspiración para cada día” , de J.Robin SharmaUna pel·lícula“Vive como quieras”, de Frank CapraUn viatgeVenèciaUn projecteEl violíUn somniEl millor per a la meva família
