“Vaig entrar als Armats bastant grandet, de petit sempre n’havia tingut moltes ganes”, explica Anastasi Codosal.
Però amb els anys, una oportunitat va trucar a la seva porta i no la va deixar escapar. “Sóc dels Lluïsos de Mataró, recordo que entrenàvem per a una marató i un company que venia em va dir una tarda que ja no vindria perquè començava els assaigs amb Els Armats”, explica Codosal, que no va poder evitar dir-li al company que sempre havia volgut formar part d’aquesta entitat. El company el va convidar a formar-ne part l’any següent perquè aquella temporada ja havien començat els assaigs. “L’any següent ni me’n recordava, va arribar l’època, em va trucar el company i em va dir que si volia ser Armat aquell mateix vespre podia baixar al port, que hi havia assaig de l’entitat”, descriu Anastasi Codosal.Així va ser com va entrar a formar part dels Soldats de la Pau de Mataró fa més de vint anys.
Durant les desfilades dels Armats es pot veure com cadascun dels soldats es pren molt seriosament la seva posició. “És estricte perquè busquem la serietat, si no fóra així entenem que seria una xarlotada enlloc d’una desfilada, nosaltres som soldats romans i molts ho tenim al cor”, afirma Anastasi Codosal. Durant les processons, els membres no poden riure, parlar o menjar, sinó que han d’estar concentrats en els passos dels peus i en els tocs de la llança.
Desfilar com a Armat és també una manera de viure la història, segons Codosal. “Molts diuen que vam portar Crist a la creu, que érem guàrdies, però som Soldats de la Pau, sempre hem defensat que érem uns manats i el capità es va adonar de l’error i va dir que Jesús era el seu home a l’últim moment”, diu Anastasi Codosal, que confessa que acaba amb “pell de gallina cada vegada que es fa la representació dels Armats”.
“Tots els sentiments”
“Qui vol fa espectacle i qui ho sent fa penitència”Ser Armat és una responsabilitat que Codosal no es pren a la lleugera. “El moment que surto, em toca plorar sempre, em costa les primeres llàgrimes, a partir d’aquí em creixo moltíssim i faig el millor que ser fer: desfilar”, confessa el mataroní. Aquesta processó és per a Anastasi Codosal una manera de formar part d’una entitat que té més de tres-cents anys d’història a la ciutat. Ara bé, entén que cadascú ho visqui com vulgui. “Hi ha qui fa espectacle, hi ha qui ho sent, fa penitència i és capaç de fer-se mal a la mà picant, hi ha de tot i benvingut sigui”, assegura l’Armat. Amb tot, considera que la ciutadania estima molt aquesta entitat. “I nosaltres no seríem res sense la gent, aniríem pels carrers tocant un tamboret, uns senyors passejant que ningú miraria”, diu Codosal.
Apunts
Defineix-teM’agrada ajudar tota la gent a canvi de res, m’agafo les coses molt fèrriament, molt voluntariós, intento fer el millor que sé sense fer mal a ningúUn llibre“20 mil leguas de viaje submarino”, de Jules VerneUna pel·lícula“Lo que el viento se llevó”, amb Clark GableUn viatgeVenèciaUn armatEl nou capità que tenim, Jordi RomagosaUn somniQue ens entenguem d’una vegada al món, que siguem tots més persones i no pensem tant en els diners i en obtenir, que no val per a res
