Per a Albert Pera la llengua ha estat sempre el centre de totes les seves activitats. “Jo vaig fer quatre cursos de batxillerat a Santa Anna, amb els escolapis i com que no em podien pagar uns estudis vaig estar fent coses voluntàriament”, diu Pera. D’una banda, va transmetre el català a través de classes. “Jo estava ensenyant català a grups de gent de quinze o setze anys barrejats amb gent de vuitanta anys, tothom volia aprendre i estava motivat perquè no havien après en el seu moment oportú, que hauria estat quan anaven a l’escola”, explica Pera. Assegura que se sentia molt a gust davant dels alumnes. D’altra banda, la llengua a través dels llibres ha estat una altra activitat que l’ha ocupat tota la vida. “Jo vivia a l’avinguda Recoder i allà no hi havia cap llibreria a la vora i vaig pensar que potser això era una cosa que m’agradava, vendre llibres, sempre han estat un passió i n’he tingut molts a casa”, diu Albert Pera. Així ho va fer i durant 25 anys va regentar la llibreria i papereria Argent Viu.
Potser el fet de treballar veient com uns aprenien i escrivien en català mentre que els altres compraven llibres va fer que Pera decidís fer un pas més en la seva particular relació amb la llengua. “Vaig començar de bastant gran: quan feia de mestre de català a vegades em portaven coses per veure què em semblaven i vaig pensar que jo també podria ser capaç de fer-ho”, confessa Albert Pera. Amb les seves pròpies poesies va anar guanyant concursos com ara el Ciutat de Tarragona, el Ciutat de Benicarló i L’Art de les Lletres Catalanes de Granollers.
El seu èxit literari el va empènyer a publicar el llibre “Entre els pins i el mar” l’any 1994, una recopilació de poesies descriptives de cadascuna de les poblacions del Maresme.
“És espontani”
“Hi ha una frontera lingüística que no l’ha manat ningú”
Abans de res, Albert Pera deixa clar què significa per a ell el català: “La llengua és un dret humà del poble i, per tant, s’ha de defensar tant com pugui ser”, diu qui va ser professor de català. A més, opina que parlar una llengua o una altra és un fet que apareix de manera espontània i natural que no imposa ningú. “Hi ha una frontera que no s’ha guanyat amb la guerra, que no és fruit de cap tractat diplomàtic, ha sortit amb la voluntat del poble”, exposa Pera. Ell mateix ho ha comprovat. “En un viatge a Castelló i Terol, passava per pobles fronterers que un era català i l’altre castellà i ningú no els va dir què havien de parlar, és natural”, afirma Albert Pera. El llibreter confessa que sempre s’ha sentit molt implicat en la defensa del català.
Apunts
Defineix-teSóc senzill, tinc molts amics i tinc una dona que sempre m’ha afavorit les dèries poètiques i literàries, tinc fills i néts.Un llibre“Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu.Una pel·lícula“La ciutat cremada”, d’Antoni Ribas.Un viatgeA l’Alguer, és un dels pobles on vaig guanyar un primer premi.Un filòleg Antoni Comas, el primer catedràtic de català a la UB després de Franco.Un somniQue la llengua catalana sigui reconeguda, estimada i parlada per tothom que viu aquí.
