Des de mitjans dels anys 80, totes les persones que porten el cognom Lladó han tingut l’oportunitat de trobar-se amb els del seu mateix llinatge fins a onze ocasions. El proper 4 d’octubre, se celebrarà la dotzena de les trobades. Un dels organitzadors, juntament amb altres portadors d’aquest cognom, és Josep Lladó, veí de Mataró. El seu pare, Tomàs Lladó, va ser un dels instigadors d’aquest moviment de germanor. “Al meu pare sempre l’havien captivat les coses de caire familiar, fins i tot hi posava una mica de romanticisme”, assegura el seu fill. Afegeix que, dins de la seva modèstia, el seu progenitor escrivia versets, i sempre li donava un “to poètic” a les coses. Aglutinar els Lladó era una de les seves il·lusions i hi va treballar amb moltes ganes. “Justament va morir el 3 de maig del 84, i dos dies més tard es feia la primera trobada, malauradament no va poder assistir-hi”, comenta. Aquest motiu va fer que Josep Lladó s’impliqués encara més en les tasques que implica agrupar totes les persones del Maresme que porten aquest cognom.
En la primera de les trobades, l’any 84, van assistir més persones de les que haurien imaginat els promotors de l’acte. “Vam aplegar més de 120 persones de la comarca del Maresme però en van venir 150 més d’altres comarques”, explica Josep Lladó. Persones del Rosselló, de Madrid, com ara José Lladó i Fernández Urrutia, en aquell moment ministre, i fins i tot una família que vivia a l’Uruguai i que estava a Barcelona de vacances. Una multitudinària congregació de persones que porten el mateix cognom. Posteriorment s’han fet trobades en altres pobles i racons de Catalunya i Balears, com ara la vila de Campos, a Mallorca. Ara el que preocupa els organitzadors és el relleu generacional dels responsables que, de moment, no s’ha produït.
“Vivim aïllats”
“Estem més acompanyats del que a vegades sentim”La germanor entre col·lectius que porten el mateix cognom és un sentiment que enriqueix, segons Lladó. El membre de l’organització de les trobades creu que, avui dia, el materialisme ens fa perdre contacte amb les persones que ens envolten. “Estem tots vivint d’una forma molt interessada pel benestar i ens anem aïllant del què abans era una col·lectivitat”, afirma Lladó. Per això, les trobades entre germans d’un mateix llinatge és capaç de crear llaços d’amistat que d’altra manera no serien capaços ni tan sols d’imaginar que existeixen. “Són moments en què un es deixa anar de la qüestió d’interès personal i s’aboca a ser mes generós i t’adones que és bo i saludable, per a tu i tots en general”, assegura el fill de qui va emprendre aquesta aventura, Tomàs Lladó.Apunts
Defineix-teUn home actiu, casat, amb quatre fills i cinc néts. Vaig néixer a Mataró i m’estimo molt la meva pàtria, el meu país i la meva ciutatUn llibre“Quiet”, de Màrius SerraUna pel·lícula“Nunca es tarde para enamorarse”, de Joel HopkinsUn viatgeCapadòciaUna vilaLladó, és molt maco, m’encantaUn somniQue això no es quedés aquí, que tingués continuïtat perquè les persones necessitem d’aquest contacte, ens enriqueix
