De nena, Cristina Amposta jugava amb una càmera antiga de la seva mare. “Fèiem una mica d’aventureres i des de petita volia ser fotògrafa”, afirma. Per això va decidir encaminar els seus estudis a la fotografia. “Volia anar a la universitat, vaig treure poca nota i em vaig estar preparant per millorar-la i accedir a Comunicació Audiovisual”, explica la fotògrafa. Alhora, va matricular-se a un Cicle Formatiu d’imatge a l’escola EMAV de Barcelona. “No me’n penedeixo perquè fas pràctiques d’empreses i vaig aprendre més que si hagués fet quatre anys d’universitat”, diu Amposta. Va fer les pràctiques a BTV i al laboratori EGM de Barcelona, i va conèixer el fotoperiodisme en mitjans de Gales i Irlanda. Llavors, va arribar la beca anomenada Da Vinci: “Són pràctiques d’empresa i vam estar a la ciutat francesa de Toulouse. Tot i estar al departament de vídeo, va passar la majoria del temps al departament d’imatge. Allà vaig conèixer el fotògraf Joachime F. Hocine, del que va aprendre a obrir els ulls al món: li va mostrar fotografies de Nova York. Aquella experiència, ve empènyer Cristina Amposta a una nova etapa: la fotografia de viatges. La dinàmica consisteix en visitar algun país o regió i copsar, a través de la càmera, allò que percep l’ull de la fotògrafa. “Són fotos de viatges però no tenen res a veure amb el turisme”, assegura Amposta. Posteriorment ella fa un recull d’aquestes imatges i les comparteix amb tothom a través d’exposicions. Ara per ara té fotos de Cuba exposades a la Comuna de l’Art, al Camí del Mig. No obstant, Cristina Amposta diu que viure de la fotografia és molt complicat, especialment en un moment de digitalització. “Tinc una feina al matí d’administrativa i a la tarda puc dedicar-me a la fotografia”, explica Amposta.{pdf:http://www.totmataro.cat/portal//images/stories/pdf/tot perfil cristina amposta.pdf}
“Són fotos molt creatives”
“No guanyaré diners però m’agrada mostrar el meu món”
Cristina Amposta és conscient que l’era digital ha revolucionat el món de la fotografia. “Qui més, qui menys, té una càmera i fa fotografies i el fotògraf no ven gaire”, afirma. Per això cal cercar la diferenciació. El tipus de fotografia de Cristina Amposta és, segons ella, d’autora. En aquest sentit, cada imatge té gravada la seva empremta. “Crec que són fotografies molt personals”, opina. Considera que les seves instantànies són molt creatives i que mostren el seu punt de vista del món. “La meva tècnica a vegades satura els colors, dóna moltes ombres i crema molt, però m’agrada així”, afirma la fotògrafa mataronina. Sigui com sigui, assegura que, malgrat no treure beneficis econòmics, li agrada ensenyar el seu punt de vista del món que veu amb els seus propis ulls.
Apunts
Defineix-teSóc molt observadora, sensible perquè hi ha coses que m’arriben i això és bo per la meva feina. Sóc molt de la broma i oberta amb tothom Un llibre“On the Road”, de Jack KerouacUna pel·lícula“The Commitments”, d’Alan Parker Un viatgeNova York, no hi he anat però espero anar-hi el proper estiuUn fotògrafAnton Corbijn, sobretot ha fet fotos al grup musical U2Un somniPublicar un llibre de fotografies
