Fa anys, un jove Perecoll va demanar una plaça per exercir de becari de dentista. La negativa el va conduir a una joieria. “Un cop vaig aprendre la filosofia del diamant, vaig voler fer joies”, explica l’artista. Però la feina de joier requereix dibuix i disseny, pràctiques que Perecoll va aprendre del professor Jordi Arenas.
Als 18 anys es va presentar a un concurs de pintura a Arenys de Munt i es va endur el premi. Gràcies a dos inversors barcelonins pot muntar una botiga de belles arts a la capital catalana. “Vaig entrar en contacte amb els artistes del moment i aprenc el seu sistema, els materials que compren... aquesta és la meva universitat material”, reflexiona Perecoll. Va esdevenir director de dues galeries d’art a Barcelona, però cap als 25 anys va decidir que havia acabat aquella etapa. “Vaig tornar a Mataró i vaig obrir un estudi per fer joies dels artistes més importants”, diu l’escultor.< Allò li va permetre començar a pintar professionalment.
Els quadres de Perecoll són especials, però tots desprenen una mateixa passió: el negre. “Sóc un personatge de volum i el negre em dóna en pla els mateixos resultats de l’escultura”, assegura el joier. Però tot i pintar exclusivament amb el negre absolut, negre sobre negre, hi ha un altre protagonista essencial en les seves obres: la llum. Dóna relleu, brillantor, profunditat, vida i moviment als quadres. Sense ella, el quadre és només foscor.
Perecoll ha exposat les seves sèries d’ocells, cavalls, guerrers ibèrics, àngels... arreu del món. Té escultures públiques escampades en diferents continents. Però al mirar enrere no veu la feina feta, sinó la que queda per fer. “Tinc la sensació que encara no he començat, que la meva feina està per venir i que m’estic preparant”, confessa Perecoll.
“Autodidacta, ets o no ets”
“Esdevé intel·lectual allò que era casual”, afirma Perecoll La vàlua de Perecoll és de renom internacional i l’ha forjat ell mateix. Ha anat acumulant coneixements i habilitats sense la supervisió dels professors ni l’aixopluc de cap universitat. “Som autodidactes perquè obligatòriament ho hem hagut de ser, la nostra formació ha sigut pel carrer, a través de col·legues, crítics...”, afirma el pintor. Per la seva experiència, Perecoll creu que el món de l’autodidacta és molt més exigent: “El món acadèmic et dóna eines per treballar i nosaltres no tenim moltes pautes”, explica. L’autodidacta té criteri, opinió vàlida i coneixement, però això després de molts esforços per trobar per si mateixos la formació que no han pogut rebre. “El que era casual es converteix en intel·lectual, això és el què et pot donar la universitat”, afirma l’artista.
Apunts
Defineix-te Sóc professional de la meva feina, simplement Un llibre “Confieso que he vivido”, de Pablo Neruda Una pel·lícula “Cinema Paradiso”, de Giuseppe Tornatore Un viatge Sóc amant de Nova York i podria tornar-hi demà al dematí Un escultor Henry Moore, un personatge que em va fer adonar que ens assemblàvem durant una època Un somni Viure tranquil·lament
{pdf:http://www.totmataro.cat/portal/images/stories/pdf/tot%20perfil%20perecoll.pdf}
