Tot i que no en va ser conscient fins força tard, l’Anna sempre ha tingut una vocació: la pintura. Ella se’n va adonar durant els seus estudis a la universitat. “La facilitat que un té per una certa expressió artística em va fer decidir per estudiar Belles Arts, jo tenia unes inquietuds i a través de la facultat les vaig canalitzar”, explica Ana García. No va ser fins després de la carrera que va veure la possibilitat de dedicar-se a la pintura i avui dia viu d’ella.
Sens dubte, una de les experiències més gratificants de l’art és obtenir una beca. Ana García n’ha rebut diverses. “Passa poques vegades en la vida i és molt enriquidor a nivell vital, és una experiència molt bona”, afirma la pintora. La beca més recent portarà Garcia a Àvila, on ha estat seleccionada per tercera vegada per estar en un curs amb el cèlebre pintor figuratiu Antonio López. “Les beques que he fet amb Antonio López han sigut lliçons impagables”, assegura García.
Però Ana García no anirà sola al curs d’Àvila. La seva parella, Alberto Romero, que també és pintor, ha sigut igualment seleccionat per assistir al curs. En realitat, no és la primera vegada que van junts a una beca: “Hem coincidit en molts llocs, l’Alberto i jo”, explica Garcia.
No obstant, participar junts en cursos i beques és tant sols la punta de l’iceberg. “Ens recolzem l’un a l’altre, no seríem on som si no ho haguéssim fet junts”, opina García. Compartir sostre i una professió tan vocacional no sempre és compatible. Però en el cas de Garcia i Romero és positiu, segons la pintora. “Un no sempre passa per bons moments i tenir una persona tan a prop que no et regala les orelles, que no t’alaba gratuïtament la feina sinó que més aviat et fa una crítica constructiva ho fa tot més fàcil”, afirma García.
“El llenguatge és el de menys”
“A través de la pintura converteixes una cosa quotidiana en alguna cosa més”, afirma GarcíaSi s’hagués d’emmarcar l’obra de Garcia en algun estil, aquest seria l’art figuratiu. Però, tot i així, ella no considera que el més important sigui treballar un estil o un altre. “No és que hagi de defensar l’art figuratiu com una cosa vàlida per si mateixa, sinó que s’ha de valorar cada obra en la seva mesura”, opina García. L’objectiu principal de la pintura és, per a ella, “aconseguir que la creació no sigui banal ni supèrflua”, independentment del mitjà d’expressió utilitzat. Ana García acostuma a plasmar en el llenç objectes o escenes quotidianes. “És una recerca per plasmar alguna cosa que m’envolta, que em captiva en un moment determinat i voler-ho convertir en una cosa transcendent, que a través de la pintura esdevingui rellevant”, expressa la pintora.
APUNTS
Defineix-teSóc una persona senzilla i optimista, positiva. M’agrada aprendre tot el que puc dels altres i sóc molt rebel amb el què no m’agrada. Sóc incapaç d’amagar resUn llibre“El lobo estepario”, de Herman Hesse Una pel·lícula“La lengua de las mariposas”, de José Luis Cuerda amb la interpretació de Fernando Fernán GómezUn viatgeHo tinc clar, m’agradaria fer la volta al món, encara que no fos de copUn pintorVelázquezUn somniEradicar la ignorància d’aquest món i construir un món més just
