Ivó Oller tenia dues aficions. Una era l’excursionisme. L’altra, la música a través de la trompeta. “Els meus pares em van fer triar i em vaig quedar amb la música”, afirma Oller. Inicialment, amb 11 o 12 anys, la trompeta era només una experiència, però es va acabar convertint en la seva professió. Aquest salt va ser fruit de diverses coincidències en un moment decisiu. “Vaig tenir molta sort amb Joan Arnau, un professor que em va fer veure que dedicar-me a la música professionalment podia ser una opció”, explica el trompetista. A més, en aquell moment, diversos grups van demanar-li que toqués a canvi d’una remuneració. “A partir d’aquí em va atraure la idea, l’ambient musical”, diu Ivó Oller.
Però l’empenta definitiva que va decidir al trompetista va ser quan va rebre una beca d’una de les universitats de música més prestigioses a nivell mundial, la Berklee College of Music de Boston. “Va ser un bon camí per dedicar moltes hores a la música d’una manera absolutament seriosa”, assegura Ivó Oller. Així, el músic va poder acabar la formació tot i que ell afirma que la carrera musical no s’acaba mai. “Has d’estar al dia o més endavant, si t’estanques tot queda desfasat”, afirma Oller.El músic té sempre molts projectes entre mans. Actualment, un dels més importants a nivell personal és la gravació d’un disc amb el seu quintet de jazz, que porta el seu nom. “És la culminació de moltes coses”, diu el trompetista. Les cançons del grup són compostes per ells mateixos, i moltes d’elles han sortit de la mà d’Oller. En definitiva, Ivó Oller dedica moltes hores a allò que li agrada i és capaç de compaginar gran quantitat d’activitats. “Tinc un amic que diu que la música és l’art de combinar l’horari dels músics, i és totalment veritat”, puntualitza Ivó amb un somriure.
“És una feina molt dura”
“A vegades agafo un bitllet d’avió i marxo per desconnectar”, afirma Ivó OllerLa música és la professió d’Ivó Oller, però permet pocs descansos. “És una feina del dia a dia, que no perdona baixades, no perdona unes vacances... realment és una feina molt esclava”, reconeix el trompetista mataroní. Però de totes maneres el músic considera que és, alhora, molt gratificant. Un dels perills, però, és no desconnectar en les estones lliures. “Molts amics tenen la música com a entreteniment i ara a mi, com a aficions, m’agraden altres coses que no hi tenen res a veure”, confessa Oller, que sembla haver trobat una solució. “Últimament agafo un bitllet i marxo perquè és l’única manera de parar”, afirma el trompetista. Segons ell, no dedicar el temps d’oci a la música permet tornar amb més energia a la feina. “És positiu, dóna més frescor”, diu Oller.
APUNTS
Defineix-teImpacient però alhora pacient, sé esperar però tinc molt nervi a dins per descobrirUn llibreEm va impactar molt la biografia de Billie HolidayUna pel·lícula“Mo’ Better Blues”, de Spike LeeUn viatgeAl febrer vam estar per la Patagònia i va ser espectacularUn trompetistaMiles Davis i Louis Amstrong són referents absoluts però pel que és ara Tim Hagans Un somniContinuar sent feliç
