Pere Gonzàlez va començar a estudiar música als 8 anys. Set anys després, a l’edat de 15, va entrar a treballar en una empresa de cristalleria que formava part d’una cooperativa. Després de 50 anys, Gonzàlez finalitzava la seva activitat laboral per jubilació, havent arribat a la màxima posició com a president de l’empresa. Però durant tota la seva vida, ha fet molt més que això: s’ha consagrat a la música.
Així doncs, després de la jornada laboral, Pere Gonzàlez s’entregava en cos i ànima al piano i a la música. Havent estudiat al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, Gonzàlez va esdevenir un dels artífex de l’actual qualitat musical de la ciutat de Mataró. Juntament amb Josep Canals va fundar l’Escola de Música de Mataró, la primera institució oficial que ensenyava aquest art. Avui dia aquesta escola segueix endavant amb els seus deixebles. “També he dirigit l’Orfeó Mataroní durant sis anys i he estat a la roda de directors de la Missa de les Santes durant 26 anys”, explica el prolífic pianista.Malauradament, no tots els projectes tiren endavant. L’any 75, Gonzàlez i Canals van muntar una orquestra de cambra de la ciutat de Mataró. “Quan ja estava formada vam fer uns concerts pel Maresme que van ser subvencionats per Caixa Laietana”, recorda Gonzàlez. Però un cop finalitzada aquesta petita gira, vam haver de demanar una subvenció anual a l’Ajuntament per poder mantenir l’orquestra. “La instància mai va ser contestada i ho vam haver de deixar córrer”, afirma el pianista. Al llarg de la seva trajectòria, Pere Gonzàlez ha composat, ha ensenyat, ha dirigit i, sobretot, ha tocat el piano. Sense anar més lluny, aquest mateix dissabte dia 23 de febrer, Gonzàlez ofereix el concert “Magic Trio” amb la soprano Lídia Martínez i la violinista Svetlana Mujortova.
“S’ha de continuar lluitant”
“Mataró ha de ser capdavantera en totes les belles arts”, afirma GonzàlezPere Gonzàlez és molt optimista i creu que s’ha de lluitar per allò que es creu. Estima Mataró i desitja que la seva ciutat natal estigui a l’avantguarda pel què fa a totes les arts: “Arquitectura, pintura, música, escultura, cinema, teatre... el que sigui”, expressa el pianista. Ara bé, el que més li agrada és la quantitat de persones que tenen ganes de fer coses. “Abans també es tenien moltes ganes de fer coses, però s’havia de ser molt persistent”, recorda el músic. Afortunadament, la situació actual és ben diferent. Cal dir que Gonzàlez aprova la proposta de l’agenda cultural: “És magnífica. No saps què fer, si anar a un lloc o a un altre”, puntualitza Pere Gonzàlez. Afirma que l’oferta és molt àmplia, però que tot i així hi ha algunes mancances, com ara una orquestra simfònica.
APUNTS Defineix-teSóc una persona molt afortunada perquè m’agrada molt la música. M’agrada molt transmetre el què jo sento amb la músicaUn llibre“L’enamorat de l’ossa major” de Sergiusz PiaseckiUna pel·lícula“El séptimo sello”, de Ingmar BergmanUn viatgeA Praga, Budapest i EslovàquiaUn pianistaGéza AndaUn somniTenir la salut com ara
