Quan la Teresa era una nena ja gaudia escrivint, però el que més li agradava era comunicar. “Jo anava al Cor de Maria, segurament a Baxillerat. Tot el que passava volia fer-ne altaveu. Vaig decidir que volia fer de periodista i jo mateixa vaig començar a fer unes revistes a mà, que venia per una pesseta”, recorda Carreras.
A la seva família no hi havia cap membre periodista, i en a-quells temps, que una dona tingués aquest ofici no era el més corrent. “Jo no m’atrevia ni a dir-ho a casa, perquè els meus pares eren d’allò més tradicional. Una dona havia de treballar a la caixa, de professora o d’infermera”, explica la Teresa. A més, el seu pare, Joan Carreras, era regidor de l’Ajuntament en aquells moments, durant els últims anys del franquisme i els periodistes no els agradaven gaire.
Però el periodisme atreia de veritat la Teresa i va decidir tirar endavant. Va considerar que no tenia prou preparació i va anar a la universitat. “Amb els coneixements de l’escola bàsica no en tenia prou i vaig decidir primer una carrera que em donés una formació més general del que jo havia après, i després fer periodisme”, afirma la Teresa. Així doncs, va estudiar filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i, més endavant, va fer la carrera de periodisme. Es va inserir sense problemes al món laboral. L’any 1984 va entrar a Televisió Epayola, on encara treballa en l’actualitat al programa Europa. A més, recentment ha sigut nomenada presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya
Però la Teresa ha fet molt més que tot això. Fins i tot va anar a viure nou anys a Brussel·les durant els que va fer de corresponsal. És una gran apassionada i experta de l’europeïsme sense oblidar les regions. En aquest aspecte, la Teresa considera que és “local per ser global”.
“Volíem fer moure el cul de la cadira”
Quan va decidir que seria periodista professional, la Teresa va anar per feina. Va estudiar allò que volia i es va rodejar de la gent que necessitava. “Vaig començar a fer contactes i a treballar ben bé des de la base”, explica Carreras. D’aquesta manera va començar a col·laborar amb mitjans locals, va fer de corresponsal per mitjans de Barcelona i es va fer un lloc en el món del periodisme. Possiblement no va anar a tantes discoteques com alguns dels seus companys, però sempre ha gaudit molt de la seva feina. Quan va entrar a TVE, l’any 84, feia el programa Comarques amb un equip que pretenia fer sortir els periodistes de la redacció. Innovaven tècnicament i apostaven pels directes. “Erem un equip molt entusiasta i volíem fer televisió fora dels estudis”, afirma la Teresa.
Apunts
Defineix-te Sóc una persona amiga dels meus amics, molt entusiasta amb el què faig i m’agrada ser solidàriaUn llibre “El amor en los tiempos de cólera”, de Gabriel García MárquezUna pel·lícula “La lista de Schindler”, de Spielberg Un viatge El viatge que vaig fer a la regió del Líban, Síria i Jordània. Vaig conèixer de primera mà la situació del conflicte entre israelians i palestinsUn periodistaJosep Maria Huertas Clavería, que és una persona que admiro. Ha fet la seva feina com jo crec que s’ha de ser el periodisme, crític fins el finalUn somni Que aquesta feina nostra no s’estigués morint o més aviat burocratitzant. Magradaria viure en una societat en la que els periodistes fessin la seva funció.
