Nena Daconte, l’ànima càndida de la comercialitat, agrada a Privat

Momentassos amb “En qué estrella estarás?” i “Idiota”

És el que té la música comercial, que arriba, que s’estén, que omple. La factoria imposa la melodia de torn, les ràdios amb els 40 al capdavant li donen pompa, i el que queda és una certa cançó de l’enfadós que, almenys en aquest cas, va més enllà i traspua convenciment i bon treball. No deixa de ser paradoxal. Nena Daconte sembla haver sortit a contratemps o contracor. La primera expulsada d’una Operación Triunfo –perdonin els perjudicis però, de natural, l’antisistema– que fa pujar al carro el nòvio, unes lletres molt ben trenades i una veu que moltes voldrien. Personalitat basada en el minimalisme, un fil de veu, convincent i penetrant, Això és Nena Daconte, música despullada, que arriba. I a sobre sona a les ràdios. Doncs la jugada resulta perfecte i passa com a Privat, ple total.I això que no va ser un concert pletòric. La gent sols va vibrar amb xiscles i cridòria d’adolescents amb els dos singles de la Nena. El duet afincat a Barcelona els sap col·locar al repertori i tira d’aquestes dues bones cançons per triomfar, per fer com l’equip que s’asegura el gol per després preocupar-se d’adormir el partit. “En qué estrella estarás?” i sobretot “Idiota” no són sols unes tonades. També hí ha lletres i això és notori, i hi ha aquell què, aquella cosa, que les fa entrenyables. Són molt celebrades, força més que les altres.

Concert pla 

De la resta del concert destacar la planitud. El cert és que el producte musical està molt ben produït, la fusta artística hi és, però de virgueria ni una. Des de la veu de Mai, que no s’enfila i ni s’arrisca a la guitarra constant que tampoc assoleix grans moments d’atenció. I cançons molt ben trenades, i un concert amable, suau, molt càlid. Es podria arribar a dir que embalsamador, a jutjar d’aquesta placidesa i de l’ànima càndida que ens vol mostrar la Daconte. El contraproducte, poc triunfito, mereix part de l’èxit assolit. La Nena Daconte és molt més que Mai Meneses; atenció, això sí que val la pena.