HI HA UNA OFERTA AMPLÍSSIMA
"El cartell d’enguany és una aposta molt original”
No sabem la sort que tenim. Mataró gaudiex, avui en dia, d’un dels millors festivals de músiques del món del país. En aquest sentit, el cartell d’enguany penso que és una aposta molt original i innovadora on es recull l’essència d’aquesta música, passant per totes les seves vessants possibles. En primer lloc, i com és costum, es fa una gran dedicatòria a alguns dels grans de la música com són Elliott Murphy, Jimmy Cliff o els Blues Brothers. Uns noms que, si no fos d’altra manera, difícilment podríem arribar a veure mai en directe. A més, però, el programa recull una àmplia selecció que, si ens hi fixem detingudament, no deixa de banda el més mínim racó. En aquest sentit, crec que també és d’admirar que l’organització s’intimidi pels grans noms internacionals i fagi un lloc als grups de casa nostra, on també es fan coses molt dignes, com pot ser Antònia Font o Albert Pla. Qüestió de prioritatsMolts critiquen el festival de ser impopular. Puc acceptar que els preus són alts, però s’ha de dir també que la qualitat es fa pagar. Si som capaços de gastar set euros per anar al cinema o prendre un cubata, no veig perquè no ens hem de gastar uns euros més per escoltar música bona, de qualitat, i original.
Ariadna Duram, estudiant de música
UN FESTIVAL ESTANCAT
"No ens movem de la rumba i el mestissatge”
Sóc un gran amant de la música, i des del primer dia he vist amb bons ulls el fet que Mataró acollís un festival com el Cruïlla. Però he de dir que a mida que han anat passant els anys, vaig perdent l’emoció. Cada any s’abandona més l’aposta dels grups bons però poc coneguts deixant via lliure a les bandes del moment, on la caixa està assegurada. Penso que hem perdut la perspectiva del que significava la Cruïlla d’aquest festival. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana tenim Albert Pla i Antònia Font. Aquests, juntament amb el doblet de Chambao i Amparanoia, són alguns dels recitals als quals s’espera més públic. Sense res en contra amb els grups de casa nostra, però potser ens hauríem de replantejar quin tipus de festival volem fer, perquè jo penso que això, de Cruïlla de Cultures no en té res. Estils estancatsPerò ja no només es tracta de l’origen del grups. Observant el programa m’adono que realment, no ens movem de la rumba, el mestissatge i totes aquestes coses que tant agraden als de la Casa de la Música. Encara espero l’hora de tenir algun concert amb bona música electrònica, un jazz de qualitat o simplement un toc variat en aquesta oferta, per tal de poder acollir més gent i arribar a tots els gustos.
Francesc Romero, estudiant de música
