LLIBERTAT AMB EL PROPI COS
Marta Barnils: “Tothom té dret a relacionar-se com vulgui amb la natura”
Tinc 25 anys i des de petita, els meus pares i jo anem a platges nudistes. Però cada cop resulta més difícil fer-ho. Tot i que sóc de Mataró, sempre m’he hagut de desplaçar perquè a la nostra ciutat resulta impossible practicar el nudisme amb tranquil·litat. L’únic tros de platja on es pot fer no disposa dels equipaments necessaris com poden ser uns lavabos o unes dutxes, i això, segons el meu parer, és una forma de discriminació. El contacte amb la naturaHe sentit moltes opinions respecte el nudisme. N’hi ha que no el practiquen per vergonya. Per altres pot ferir la sensibilitat de les persones. I jo ho respecto. Però també penso que banyar-se nu és un dret com un altre i per tant, s’ha de respectar. Tothom té dret a relacionar-se com vulgui amb la natura. Per als que practiquem el nudisme, a més, aquesta és la millor manera de combatre les diferències de gènere. No diferenciar entre homes i dones posant al descobert una sèrie de tabús que, sense acabar d’entendre perquè, la societat s’ha entussodit a deixar com a tals. Mentrestant, els governs continuen fent lleis de discriminació positiva però tothom s’escandalitza davant una persona nua.
Marta Barnils, practicant del nudisme
UN DRET QUE POT MOLESTAR
Pau Díez: ‘És més pràctic diferenciar les platges nudistes”
Podem acceptar que els temps estan canviant i que hi ha gent –naturistes es fan dir– que volen banyar-se en les platges públiques nus, tal com van arribar al món. També s’ha de reconèixer i fins i tot reivindicar el fet legítim i cert que la Constitució, mare de totes les lleis, els ampara en el dret de fer això que tant els agrada, però fins i tot agafant aquesta vena legalista ningú pot negar que per sobre d’això hi ha aquell principi que la llibertat d’un acaba on comença la d’un altre, o si es prefereix el sentit comú.Amb això el que vull dir és que està molt bé que el que vulgui pugui practicar el nudisme però també que ho pugui fer sense ferir les sensibilitats de ningú. Per tant jo estic pel compliment –voluntari, no imposat– del que és més pràctic, indicar clarament platges on els nudistes puguin desinhibir-se diferenciant-les d’altres, on la gent que es pugui sentir ferida per un nudista –que encara n’hi ha– hi vagi tranquil·la, amb la família, sabent que no trobarà a priori la incomoditat moral per a ella que suposaria una persona despullada. No estic per la prohibició del nudisme enlloc, puix que és un dret, però sí per un ús racional d’aquesta pràctica perquè la platja, que és de tots, la pugui gaudir tothom.
Pau Díez, estudiant de Ciències Polítiques
