Oriol Pereira: " Perquè plogui quatre gotes no podem malbaratar aigua"
No estem tan millor ara
És clar que estic d’acord amb què es mantinguin les restriccions fetes per la situació de sequera del país, faltaria més. No puc entendre com quatre gotes poden fer que algú es plantegi que s’ha acabat l’hora d’estalviar i ara toca el que molts coneixen com a “despilfarro” o, millor dit, malbaratament. No toca, que diria l’expresident. No toca perquè què és un 1% en els pantans, quan aquests estan a un quart de la seva capacitat total? No toca perquè no hem de caure en la hipocresia de preocupar-nos sols per l’aigua quan hi ha sequera i actuar només quan estem en situacions límits. No toca perquè no és de rebut la retòrica que massa polítics i comentaristes de televisió es duen amb la ditxosa cultura de l’aigua.
Si hem estat tan inútils (la paraula vol dir no utilitat) o estúpids com per veure amb els braços plegats com l’aigua ens anava faltant i no fer res fins a la situació límit, el que no podem és que una vegada toquem de peus a terra, a les primeres pluges canviar de jaqueta. La situació no és tan millor ara que fa uns dies per la qual cosa, la cultura de l’estalvi i, encara que no agradi, la de penalitzar els qui malgasten l’aigua no pot quedar-se a mitges tintes. Ha de seguir, i jo diria que durant molt de temps, fins que la xarxa estigui prou modernitzada com per no dependre de si rentem el cotxe que puguem beure aigua demà.
Oriol Pereira, estudiant de Dret
Alberto Camps: "Carregar-nos la factura de la sequera és hipòcrita"
I la xarxa, i els pagesos?
Que una vegada ha plogut i els pantans es recuperen a bon ritme, que una vegada s’ha signat la interconnexió de xarxes entre Tarragona i el sistema Ter-Llobregat barceloní, que una vegada s’avancen com cal les obres de la famosa dessaladora, que una vegada ja han quedat tots retratats amb aquesta polèmica de l’aigua la Generalitat mantingui les restriccions als particulars, havent de canviar a corre-cuita el decret de sequera, em sembla una broma de mal gust.El gran problema de l’aigua d’aquest país i dels desajustos entre la que tenim i disposem en èpoques com l’actual i el consum, es deu, i molts estudis ho diuen, als pagesos i a la indústria per una banda i al mal estat de la xarxa per una altra. Però enlloc d’arranjar amb polítiques valentes, els governants van a la retòrica de l’estalvi i ens carreguen als particulars la factura de la sequera. Pura hipocresia.Si tinguessin vergonya, cobrarien a la Indústria per aigua usada. Modernitzarien regs. Arreglarien la xarxa.No en tenen i mantenen les restriccions, ara que l’aigua més falta ens fa. Pura hipocresia intervencionista, diria jo.
Alberto Camps, estudiant de Ciències Econòmiques
