Els anys del franquisme van comportar una veritable misèria per a moltes famílies. Sortosament, van sorgir espais socials, com ara menjadors, que van permetre que molts fessin, almenys, un àpat al dia. Aquesta fotografia, cedida per Maria Acracia Rodríguez demostra la feinada que tenien les cuineres de l’antic auxili social.
Les dones embarassades i les criatures eren els beneficiaris habituals d’un servei que tiraven endavant grups de persones de forma voluntària. “Les dones tant pelaven patates, com servien taules, fregaven plats i controlaven els nens”.
Desenes de persones acudien cada migdia al menjador social. Les cuineres, sempre dones, preparaven “grans quantitats de menjar”, assegura Rodríguez i pel que sembla “era molt dolent”. Rodríguez recorda que “com que es feia tant de menjar, se servia durant els dies que calgués fins que s’acabés”. A més a més, l’ordre era molt important: “s’anava a toc de pito, es xiulava i llavors s’entrava per torns al menjador”.
