Parada de peix

“Les caixes eren molt grans, de fusta, hi podien cabre 20 o 25 kilos de peix..."

L’any 56 el fotògraf Masachs va retratar Montserrat Codina, a la dreta, i Maria Pedrosa, al seu costat, dependentes d’una parada del peix al mercat de la plaça de Cuba. La filla de Codina, Teresa Argés, ha cedit la fotografia on es veuen les venedores. “Ella era dependenta de la botiga del seu germà que era propietari de gairebé tota una renglera”, explica la filla de la peixatera. Mentre el germà de Montserrat Codina anava a la llotja del peix a buscar la matèria primera, les venedores treballaven manipulant el peix i de cara al públic. “Les caixes eren molt grans, de fusta, hi podien cabre 20 o 25 kilos de peix”, explica Argés. A la imatge es pot observar que sota el taulell hi havia unes grans caixes de fusta. “Allò ho feien servir de nevera”, especifica Teresa Argés. Avui dia encara hi ha una parada de peix al mateix mercat que pertany a un membre de la família.

Temperatures extremesMontserrat Codina explicava a la seva filla Teresa Argés que a l’hivern feia molt fred a la plaça de Cuba. “A més, abans no existien els guants i amb el gel se’ls feien penellons als dits”, recorda Argés. A l’estiu, en canvi, les treballadores passaven molta calor.