La Costa Daurada

“Van reunir-se una nit freda d’hivern dins d’un 600”

Era l’any 1967 quan, després de desfer-se la cobla Soler’s, es va decidir reunir de nou un conjunt de músics en el que seria la cobla Costa Daurada. Una història plena de curiositats relatada per Ramon Julià, el propietari de la fotografia. Quan ja finalitza el pubillatge de Mataró en el món de la sardana, recordem vells temps de conjunts instrumentals al voltant de la dansa tradicional catalana.

Tres músics, tots antics membres de la cobla Soler’s, “van reunir-se una nit freda d’hivern dins d’un 600”, relata Julià. Eren Laureà Casas, que tocava la trompeta, Bonaventura Solà, que tocava el fiscorn i el mateix Ramon Julià que s’encarregava del tible. Els tres van estar d’acord en la necessitat de crear una nova cobla a la capital del Maresme. Així, van anar a buscar tots aquells músics de Mataró i els voltants que havien quedat sense grup en deixar de participar en les cobles o després que aquestes es dissolguessin. “Amb constància i amb visites es van trobar els 11 músics inactius adients per tenir una cobla completa”, explica Ramon Julià.

Finalment, el 28 de maig de 1967, a les vuit del vespre, es va fer la presentació oficial de la cobla Costa Daurada al pati de l’escola Pia Santa Anna. Per estrany que sembli, va ser el nom un dels punts més conflictius de la fundació del conjunt instrumental. “Es volia un nom mariner, que fos indicatiu de la nostra costa”, explica Julià. Amb el franquisme les costes van canviar de nom i des de Calella fins Tarragona s’anomenava costa de Llevant, per exemple. Amb el temps el resultat va ser una cobla del Maresme que duia el nom de la costa tarragonina.