Amb la carona il·luminada per la il·lusió nadalenca, Isabel Fontrodona estenia els braços a la tendra edat de cinc anys per rebre un regal de Reis. Li donava la senyoreta Xammar, la directora de l’escola bressol en la que es trobava. Es tractava de La Cuna, el centre per a infants pre-escolars propietat de La Caixa Laietana. “Els nens i nenes que encara no tenien edat d’anar al col·legi hi anaven”, explica Fontrodona. Es trobava a la Muralla de Sant Llorenç, on fins fa uns anys hi havia la coneguda botiga de bicicletes Morenito.
“Hi anaven els nens fins els cinc anys, llavors ja et feien fora i anaves a l’escola”, diu la propietària de la fotografia. Ella va anar a la Cuna perquè la seva mare, Maria Dolors Cruañas, no se’n podia fer càrrec i l’escola bressol era la millor de les opcions. “Era un lloc molt net, molt espaiós i estava molt bé”, opina Fontrodona. A banda de seguir la tradició Nadalenca, aquell hivern de 1954, la senyoreta Xammar acomiadava els nens que, com la protagonista, ja tenien edat de deixar la llar d’infants i iniciar l’escolarització pròpiament dita.
El llibreEra força normal que els nens de La Cuna rebessin regals en dates assenyalades. “Ens donaven una pepa de cartró i la maleta o bé un llibre”, afirma Isabel Fontrodona. Així mateix, recorda que en una ocasió va rebre un llibre que no era del seu gust: “Em van donar un llibre sobre la vida dels sioux de Nord-amèrica i no m’agradava, hauria preferit El país de les Meravelles o algun així”, confessa. Amb els anys, però, va acabar apreciant aquella obra sobre la història dels indis.
