Joan Antoni Baron arriba a finals d’any amb cara greu. La d’un Alcalde amb molta feina i conscient que la situació econòmica de la seva ciutat, com la de mig món, dista molt de ser la millor. L’atur està sent especialment dur amb la ciutat i davant això la recepta són les tres grans apostes estratègiques que Baron abandera i defensa davant la crisi. A saber: Corte Inglés, TecnoCampus i Mataró Marítim. Hem parlat amb l’Alcalde per fer balanç del 2009.
Com estem a finals d’any?Dependrà de com ens ho mirem. Ha estat l’any de la crisi i això a l’Alcalde el preocupa especialment per l’aspecte més dolorós, sobretot, que és el tema de l’atur. Hi ha molta gent que s’ha quedat sense feina i que ho ha passat i s’ho està passant malament i les perspectives de recuperació de feina no són massa bones. Estic preocupat però també esperançat. Segurament hem tocat fons i això s’ha de recuperar i mentrestant estem fent tots els deures possibles perquè quan canvi el cicle estiguem ben posicionats, en bones condicions. Nosaltres estem mantenint les apostes estratègiques com el TecnoCampus, el Corte Inglés, el Mataró Marítim. Són les apostes que ens han de donar feina al futur.El Corte Inglés són 1.000 llocs de treball. El TecnoCampus quants?El TCM generarà activitat econòmica directa. Tenim quantificat que el PIB de la ciutat pujarà un 4 per cent i això vol dir més feina. Però el que encara és més important és que suposa una modernització de la nostra economia. Hem superat la ciutat manufacturera i cada vegada el coneixement i la innovació tenen més pes i importància. I això no són només les noves tecnologies, que tampoc cal que tots plegats siguem informàtics. Es tracta d’una nova manera de fer les coses, del coneixement com a factor comú.Aquest 4 per cent s’assolirà de cop?No. El setembre del 2010 s’instal·laran les primeres empreses, es traslladaran algunes de les que són a Vallveric i començaran les escoltes universitàries amb la d’infermeria inclosa. L’inici serà potent però tardarem a engreixar-ho tot.Quant de temps?Dependrà de la situació econòmica, siguem realistes. Si l’economia arranca ràpid, el TCM ho notarà. Si no, ens costarà omplir espais. Esperem que en tres o quatre anys el parc tecnològic estigui a ple rendiment.
El Corte Inglés és l’altra aposta estratègica.A un nivell diferent. Si el TCM porta el canvi econòmic, el Corte Inglés són llocs de treball i són una aposta estratègica, ens fa capitals, ens consolida. La massa crítica que és el Corte Inglés resta si no ve a Mataró. Si no ve al Corte Inglés no ens quedem com estàvem, resta. Si hagués anat a un altre lloc ens feia la competència i ens feia menys capital. La capgrossada no era traslladar la nau, era no portar El Corte Inglés.I si era tan important, per què es va signar amb El Corte Inglés de forma clandestina?No es van convocar els mitjans perquè en trobades com aquestes les dues parts tenen coses a dir i maneres de fer les coses. De clandestina res, a l’Ajuntament no es fa res clandestí però hi ha coses que es fan més a l’aparador i d’altres que es cuinen al despatxos. Nosaltres no fem pactes secrets ni tractes que no es puguin ensenyar.Completi la frase: “Quan veig parts de Can Fàbregas a Valldeix...”Penso que s’estan fent els passos necessaris perquè vingui El Corte Inglés i que un dia veurem Can Fàbregas reconstruït a la ciutat. No estem emmagatzemant Can Fàbregas perquè les males herbes se l’acabin menjant sinó perquè un dia es pugui reconstruir. No em sembla una operació tan exagerada però no se li pot posar data.L’economia de l’ajuntament nota la crisi i el pressupost baixa el 13,17 per cent.Els ajuntaments som l'única administració que no pot tenir dèficit i a menys ingressos, menys despesa. I això implica molt d’esforç, deixar de fer una sèrie de coses que s’hauran de fer més tard o d’una altra manera. Hem de treballar molt per assolir els mateixos resultats amb menys despesa.Sempre diu que no cal relacionar el debat del finançament local amb els fons estatals com el FEIL.És que s’ha de separar. Si els ajuntaments tinguéssim un finançament just, que no el tenim, igualment hauria tingut sentit el Fons Estatal perquè el que pretenia era crear ocupació. Era un pla de xoc que confiava amb els ajuntaments. Ningú més hauria pogut presentar projectes com els ajuntaments amb un mes i mig i treballant a un any. El mal finançament dels ajuntaments afecta a la despesa corrent i aquest any el fons estatal ha pogut anar a aquest aspecte, però el preocupant seria no solucionar el finançament dels ajuntaments i seguir depenent dels fons estatal per quadrar números. Els fons han de servir per inversió, per reactivar l’economia.
Amb l’Operació Wei, Mataró va ser conillet d’índies?Per què Mataró. És la pregunta que em vaig fer i segueixo fent-me fins que no s’aixequi el secret de sumari. Estic convençut que en moltes ciutats de Catalunya les circumstàncies eren iguals que aquí i m’agradaria saber per què es va triar Mataró. Ho ignoro i ho he preguntat.Interior no va informar l’Ajuntament. Ja han fet les paus?L’Operació Wei es va produir i des d’Interior se’m va comunicar tard i se’m va demanar perdó. Algú de la cadena de comandament no va pensar en l’Alcalde. Jo ho reclamava per l’impacte mediàtic del fenomen, i ciutadania i mitjans volien saber què opinava quan jo no en sabia res. Ni els Mossos d’Esquadra de Mataró ho sabien. Va haver-hi una errada greu de protocol, jo sóc el cap de la Junta Local de Seguretat i se m’havia d’informar prèviament, no amb posterioritat. Fins el divendres el Conseller no em va trucar.En algun moment va patir perquè es relacionés Mataró amb el Cas Pretòria?En absolut. Tinc plena confiança amb els regidors i la gent de la casa. Fem la feina amb tot el rigor possible i es poden cometre errors de percepció política i presa de decisions, però mai “xanxullos”. En 30 anys d’ajuntaments democràtics Mataró no ha estat mai acusada de corrupció als jutjats. Estic ben tranquil.En la fusió de les televisions vostè ha canviat de discurs en dos anys. Com s’explica?Jo no he canviat de discurs. Fa dos anys hi havia un escenari possible i a la comarca se’ns atorguen dos canals públics i dos de privats. Televisió de Mataró volia seguir desvinculat de l’administració i amb vocació de servei públic i Maresme Digital també tenia aquesta vocació i més abast comarcal. Aquest era l’escenari fa tres anys i nosaltres vam ajudar TVM econòmicament. Després les circumstàncies han demostrat que el model de dues televisions era inviable amb la conjuntura econòmica actual. Es va posar molt complicada la permanència dels ajuntaments i de Televisió de Mataró i per això vam crear un nou projecte comunicatiu amb l’experiència de TVM i els coneixements tècnics i l’abast comarcal de Maresme Digital.Quan va trucar a TVM per parlar-ne?A principis d’estiu. Érem conscients les dues bandes del que hi havia i vam decidir parlar i explorar les possibilitats d’unir-nos. A principis d’hivern, pot garantir que els treballadors dels dos canals tindran igualtat d’oportunitats per entrar al nou canal?Cal distingir entre els treballadors del Consorci, que són molt pocs i la resta que estan contractats a través d’una empresa externa, Lavínia, per tant no són treballadors del canal sinó de la productora. Els treballadors de TVM són del Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals i només una part s’integrarà al nou canal. La resta ja ho decidirà el Col·lectiu. A partir de l’1 de gener el Consorci gestionarà el canal públic amb els treballadors propis i la part que ve de TVM i la resta ho contractarà a través d’un concurs.Com es dirà la nova televisió?S’està fent un estudi d’imatge i hi estem treballant. Encara no ho sabem. Al principi conviuran les dues marques i després en quedarà una.
Que Caixa Laietana aturi la fusió és bo?Crec que estem en una fase de negociació perquè el procés crec que és irreversible. Estem en fase de tempteig, s’han de donar temps, com les parelles. El que hem de procurar és que l’entitat financera sigui viable, que tingui presència al territori amb incidència sobre el teixit econòmic de la ciutat i la comarca. Que l’Obra Social es mantingui al màxim i es faci des de Mataró i òbviament que es posi d’acord amb els treballadors.Els Plens Municipals duren molt.Analitzeu les variables. L’Alcalde Baron no és nou i el mandat passat els Plens no duraven tant. El que abans acabava a les dotze ara acaba a les tres. Jo les variables tes tinc ben analitzades. En tot cas, el Ple dura massa i hem de fer un esforç tots plegats, però sense perdre de vista que el Ple és un òrgan de govern bàsicament, i no el podem pervertir alterant l’ordre. El control de govern no pot passar per davant dels dictàmens, que són el que realment incideix sobre la vida dels ciutadans. Però el Ple és un òrgan de debat i sempre m’he resistit a usar el rellotge perquè entenc que és lògic que es debati.Si minutéssim el Ple què hi perdríem?Es perdria qualitat en el debat. Jo prefereixo apel·lar al sentit comú.No hi ha sentit comú a la Sala de Plens?Segurament es volen fer massa coses a la vegada. Hi ha declaracions que són redundants, temes que es repeteixen, torns de rèplica i contra-rèplica. Jo ja he fet una proposta per intentar limitar el nombre de preguntes i el nombre de propostes de resolució i mocions, perquè a més hi ha moltes preguntes que la pròpia oposició reconeix que o ja estan resoltes o estan desfasades a l’hora del Ple. Cal que la Junta de Portaveus decideixi entre totes les preguntes que s’han presentat les que realment es debaten, la resta les respondrem per escrit. Aquesta és la meva proposta, perquè les sessions siguin raonables.Si el 25 d’abril hi ha referèndum per la independència a Mataró, què passarà?Els ciutadans que vulguin votaran i els que no vulguin no hi aniran. Aquestes consultes tenen la importància que tenen política però institucionalment no tenen cap transcendència.El PP ha tornat a treure al carrer el debat de la inseguretat ciutadana. A què ho atribueix?El PP sempre treu aquest tema menys quan estava al govern. I quan era la Policia Nacional qui s’ocupava de la seguretat ciutadana. I ara que compartim la tasca Mossos i Policia Local, hem de dir que mai hi havia hagut a la ciutat tanta policia com ara. No és parlar de cohesió social si s’estigmatitza un barri parlant d’inseguretat. No hi ha més problemes al Palau que en altres barris de la ciutat. I si hi ha percepció d’inseguretat, les percepcions es generen. I aquestes temes no es tracten portant veïns al Ple sinó en altres juntes de govern.La Plataforma per Catalunya ha tornat a fer propaganda. Li va por que la xenofòbia creixi a Mataró?Sempre m’ha preocupat el populisme xenòfob que és molt fàcil d’encendre i molt difícil d’apagar. Pot engegar a dida la tasca de l’ajuntament i les associacions dels barris durant anys. Amb situacions com l’actual és molt fàcil ser instrumentalitzat i a partir d’aquests discursos no es construeix res i es parteix de la base d’intentar negar una realitat evident: que la societat és diversa i que al nostre país hi ha persones vingudes d’altres països i que parlen altres llengües i tenen cultures diferents. La realitat és aquesta i hem de treballar. Explicar a la gent que s’expulsarà als immigrants és enganyar-los. No ho ha fet Haider i no ho ha fet aquest partit allà on té regidors.Una comissió ciutadana demana la recuperació de la casa natal de Puig i Cadafalch. Què s’hi farà?La casa té la façana protegida però no reuneix cap mesura de cap tipus perquè sigui un espai públic. Ni els forjats ni les escales no reuneixen condicions. És una casa vella i amb aquestes condicions no es pot destinar a un espai públic. No ho firmaria cap arquitecte. Parlarem amb la comissió però ho veig difícil.I la via d’explotar Puig i Cadafalch més del que ho està li sembla bé?Mataró sempre li ha costat reconèixer els seus homes il·lustres i va lligat amb el propi caràcter discret dels mataronins. Però Puig i Cadafalch té una avinguda important, un institut, un monument, uns premis d’arquitectura. Està prou reconegut.
Amb quin moment es queda del 2009?Hem fet moltes inauguracions però em quedaria amb el Carrer Milans. És l’exemple del que volem fer amb l’urbanisme, que els veïns recuperin el carrer. Allà hi havia veïns que es coneixien per primera vegada, que vivien portes endins i que gràcies a la inauguració i la serenata van retrobar-se amb el carrer. Aquest és l’esperit.I el moment dolent?L’Operació Wei no va ser una bona notícia. Vam sortir a les portades massa dies seguits i amb connotacions negatives.Als Reis què li demanem?Feina. En aquesta ciutat sense feina no som res.Ni que sigui al final de la carta, posarà el teatre nou?Sí. Tindrem teatre nou i el tindrem al Parc Central. Arribarà, igual que ara Can Marfà tindrà un impuls definitiu. Les coses comporten el seu temps i més ara, però tindrem teatre nou, tard o d’hora. A l’Acord de Govern hi ha la definició de l’espai del teatre i és el que farem. Igual que hi havia la segona biblioteca i aviat començarem a fer la segona biblioteca pública de la ciutat que es dirà Antoni Comas. Fer-ho tot a la vegada és impossible. Mentrestant anem posant el Monumental a punt, que tampoc és un mal teatre.Mataró es pot permetre que el seu únic teatre públic estigui tant temps tancat?Bé devem haver de fer les obres, no? Això és un peix que es mossega la cua. A qui votarà al Mataroní de l’Any?L’Alcalde no t’ho dirà, em toca ser neutre. En Joan Antoni Baron té un favorit clar, però no el dirà perquè a més a més és Alcalde. Però votaré.
