Joan Antoni Baron va rebre El Tot Mataró com mana la tradició d’aquestes dates. És un Alcalde institucional i institucionalista que cuida els detalls i que prou es cuida de mantenir aquell ancestral costum de passar revista a l’any que acaba per als diferents mitjans de comunicació. Respon segur, com gat vell que és, i no amaga les dificultats que ha hagut de superar el seu govern durant aquest any que s’acaba. Fins i tot arriba a trencar una de les seves línies sagrades i critica l’oposició, encara que sigui amb la boca petita.{pdf:http://www.totmataro.cat/portal//images/stories/pdf/tot entrevista baron.pdf}
Com estem d’ànims? Molt bé. Cal valorar-lo molt positivament. La ciutat ha avançat en temes estratègics i hem avançat en planificació, enllestint feines, tot ens fa pensar que pel govern ha estat un bon any. A nivell general, però, ha estat l’any de la crisi, ha estat un molt mal any i això els qui ho noten són els ciutadans. Quina és l’afectació real de la crisi que pot percebre l’Alcalde? La gent està patint. A Mataró s’està generant menys atur que en altres llocs de Catalunya però la gent ho nota. També crec que hi ha una psicosi. Pot tenir aspectes positius la crisi? Els xinesos tenen el mateix diorama per definir crisi i oportunitat. Però passa que les crisis són doloroses i les famílies les pateixen. Potser sí que servirà per resituar coses i sectors que a nivell global s’havien desmadrat. I en aquests temps, ha arribat l’ajuda especial del govern espanyol. És molt important. Són 21 milions per generar ocupació a la ciutat i és important també pel que demostra de confiança del Govern d’Espanya amb els ajuntaments. És el primer cop que ens fan responsables d’un paquet tan important i amb un sentit tan gran. Els ajuntaments mai hem volgut ser subsidiaris i és una injecció de confiança als municipis. És un pedaç per tapar els problemes de finançament local? Aquesta trampa ja me la van intentar fer al Ple i no hi vaig caure. Això és un ajut puntual per a una ocasió especial i les reivindicacions del municipalisme pel que fa al finançament local estan intactes. Seguim demanant que s’arregli un sistema molt deficitari. Moltes gràcies pels 21 milions per un mandat molt concret però seguirem reivindicant un millor finançament local, perquè els ciutadans el reclamen i nosaltres hem de complir el paper d’administració propera al ciutadà. La crisi pot retardar projectes de ciutat com la Ronda Barceló? No tenim coneixement que hi hagi problemes amb la suspensió de pagaments de l’empresa gestora d’aquest projecte. No era ni el fons d’inversió ni la promotora i per tant això no ha d’endarrerir la Ronda. Sí que hi ha projectes urbanístics de la ciutat que van més a poc a poc. La cojuntura és la que és i els promotors s’ho pensen més en projectes com la Porta Laietània. El TecnoCampus i El Corte Inglés poden endarredir-se? Només cal passar pel TCM per veure com s’estan executant les obres perquè el 2010 ja hi hagi les escoles universitàries, que ja estan fusionades, i les empreses. I pel que fa al Corte Inglés anem fent tant en l’alliberament del solar com en les pròpies negociacions amb el Corte Inglés. L’Alcalde al Ple juga fora de casa? No. En absolut. El Ple és l’espai de debat i hi ha algú que es pensa que és l’espai de participació. Doncs no. No m’agrada tallar la veu a ningú i de fet mai ho he fet, com a màxim li he demanat a qui parlava que no es desviés del tema. La part important del Ple són els dictamens polítics, l’aprovació de projectes i la presa de decisions. Després vam acordar que hi hagués un espai de participació i cadascú en fa l’ús que creu convenient. Jo només he intervingut quan algú se saltava les normes del joc que estan donades. Si és dins les normes, cap problema. Del projecte del PP ‘Mataró Marítim’ què cal esperar? A diferència d’altres grups municipals que volen posar Mataró al mapa, nosaltres creiem que fa temps que hi som per moltes coses i molt bones. Nosaltres entenem que és un projecte estratègic interessant però que complementa amb moltes altres apostes de ciutat. El mar és un element diferencial que hem d’explotar, som l’única ciutat de la corona metropolitana excepte Vilanova que en té. El mar com a únic element, transcendental, clau, que ens salvarà? No. Important, igual que el TecnoCampus, la connexió amb el Vallès, la pròpia vitalitat de la ciutat. Jo crec que l’error seria concentrar-nos en només el mar. Nosaltres hem de jugar a posar els ous a moltes cistelles. Ja vam posar tots els ous en una, era el tèxtil, i encara ens fa mal. Els usos de la Nau Gaudí són adequats? Sí. Antoni Gaudí va dissenyar un espai de treball i a aquest espai s’hi ha fet una rehabilitació que condiciona el que s’hi pugui fer. Hi ha molta llum, per exemple, i segons què s’hi hagués de fer trairíem l’esperit d’aquesta rehabilitació i aquesta, ho ha dit tothom, ha estat magnífica. I volem que a la Nau Gaudí hi passin coses cada dia, que a les nou del matí s’aixequi la persiana i la gent faci feina, que hi hagi activitat. Per tant els actuals són uns bons usos. L’error seria pensar que la Nau Gaudí és una caixa de bombons per a coses excepcionals. I els dies que no hi ha res excepcional, què? I aquí hi ha una altra cosa que per mi és transcendental, i és que els usos no hipotequin el caràcter monumental de l’edifici. Vam apostar per uns usos que poden no ser definitius, perquè no hi ha res immutable. I això s’ha de separar amb el Museu Bassat, són processos diferents i barrejar-los és ser oportunista. L’altra novetat de l’any és el Festival Shakespeare. Com el valora, ha de canviar? Amb el Shakespeare vam fer de capital. El Festival se n’anava del Maresme i de Catalunya i podríem no haver fet res o absorbir-lo. Vam preferir parlar amb Santa Susanna per mantenir el caràcter dual. És un festival que pot anar a més. És política de capital fer-lo en una masia elitista a les afores que fins ara ningú coneixia? Aquí vam tenir en compte el caràcter original del Festival i vam buscar alguna cosa similar a Can Ratés, de Santa Susanna. El propietari d’aquella masia tenia intenció de promocionar-la i cal tenir en compte que la ciutat de les Cinc Sènies n’ha de treure el que pugui, sense pervertir l’espai agrícola però que pot anar més enllà. De cara al 2009 caldrà analitzar si era el millor lloc i sobretot si l’impacte del Festival sobre la ciutat ha estat l’adequat o no. Digui 3 moments bons i 3 de dolents d’aquest 2008. Al llarg de l’any hi ha hagut moltes satisfaccions, les emocions, la part més racional. Un moment pot ser quan ens anuncien que tenim 21 milions d’euros per a la ciutat, és un moment bo. Un altre quan em va trucar el Conseller i em va dir que teníem els Serveis Territorials d’Educació. I no va ser fàcil, va haver-hi interferències i indiscreció. I un altre moment bo, per l’aspecte personal, la diada castellera de Les Santes. I 3 moments d’aquest 2008 que hagin estat personal o institucionalment dolents? El tema Cernuda em va afectar personalment. Hi havia treballat 4 anys, hi havia confiança i em va doldre que tardés tant en comunicar-m’ho. Vam trobar-li una bona solució administrativa, però. L’espant de la legionel·la també va ser un moment dur perquè quan et diuen que hi ha un brot et vénen al cap les imatges del 2002 i el patiment de la gent i a nivell polític algun rifirrafe del Ple ens els podríem haver estalviat. N’hi ha hagut que no portaven enlloc i que han estat especialment dolorosos perquè s’han passat límits que no es poden passar en política, atacant a la persona, això m’ha dolgut. Mataró necessita algun regal de Reis? Hem tingut el regal avançat dels 21 milions d’euros però un bon repte pot ser desencallar Cabanelles. Hi estem treballant, fa anys que va ser un regal de reis i ara que tenim el projecte definit ens agradaria enllestir-lo. I avançar a Can Marfà amb el Museu del Gènere de Punt i amb el Bassat.
Per què està sent una legislatura tan crispada?
Hi ha una controvèrsia important, no ho hem de negar. Cadascú té un estil de fer política i a mi no m’agrada parlar mai de l’oposició però crec que sovint es vol transmetre cap enfora més la idea de la crispació i això tapa la gran obra de govern que estem duent a terme tirant projectes endavant un darrera l’altre. Estem fent molt bona feina, per posar un exemple amb la Taula de la Formació Professional. És una feina estratègica. Tenim dues escoles en marxa com feia anys que no passava, se’n començarà una altra i tenim una escola bressol en construcció. Estem treballant en el Pla Estratègic del Port que és una feina molt feixuga perquè treballem a moltes mans. O l’haver engegat un projecte com la TDT comarcal. Estem fent de capital, estem tirant endavant molts projectes.
On posarem el Museu Bassat?
N’hem parlat amb el senyor Bassat. Nosaltres vam fer propostes alternatives que a ell no li han acabat de fer el pes, ens esperarem i treballarem. Ara preparem per a l’estiu una exposició antològica i anem sobre el calendari per anar executant passos i concretant un projecte com és el Museu Bassat. Sabem tots el calendari, els problemes urbanístics que hem de resoldre, el treball museogràfic necessari que ha de definir quin és el model, sabem que hi ha un problema de finançament perquè caldrà buscar diners, trucar portes i el senyor Bassat ho sap. La idea és anar treballant.
