Pocs dies després d’operar-se a la mà, parlem amb la Núria Martínez per veure com es troba i com afronta el seu futur. De moment ja sabem que serà jugadora de l’Schio, actual campió de la lliga italiana, i que pot tornar a la llista de la selecció espanyola de bàsquet absoluta, en cas que es classifiqui pels Jocs de Beijing.
Primer de tot voldríem saber com ha anat l’operació i quin és el teu estat d’ànim?L’operació ha anat bé, o això és el que sembla, però haurem d’esperar a veure com evoluciona, sobretot un cop m’hagin retirat el ferro que porto a la mà. I els ànims..., doncs ara estic molt millor, primer va ser un cop molt dur, però ara ja estic millor i estic centrada totalment en la recuperació de la lesió.Els temps aproximat són vuit setmanes no? El temps just per arribar perfecta als Jocs?Bé, en principi són vuit setmanes, quatre setmanes he d’estar amb el ferro i el braç immòbil, i després he de fer quatre més de recuperació. Però tot despendrà de com evolucioni el dit amb la recuperació, i potser puc tornar a jugar abans, que és el que jo espero. Però ja veurem perquè això de la medicina no és una ciència exacta, encara que jo tinc esperances de poder tenir aquesta alegria i poder arribar en forma als Jocs.L’entrenador t’ha comentat que si et recuperes tens el lloc assegurat? Les converses que he tingut amb l’entrenador ara mateix no les puc explicar, perquè són coses que hem parlat ell i jo, i n’hem tingut moltes, però han de quedar entre nosaltres. Ara el que està clar és que jo estava dins d’aquest equip, i per aquesta lesió ara no hi soc, però ells ni m’asseguren res ni em neguen res. Tot dependrà que com evolucioni jo i de l’estat amb el que em trobi. Si vaig als Jocs serà una alegria molt gran, però si al final no hi arribo no passarà res perquè ja soc conscient de que això pot passar.Com veus els rivals d’Espanya en el preolímpic? Són les Fiji i el Brasil, aquestes últimes són les rivals a batre?Jo espero que l’equip pugui acabar primer de grup, i està clar que les brasileres són l’equip més fort del grup. I després el que serà complicat serà el creuament, ja que ens tocarà jugar contra Cuba, que porten tot l’any preparant-se i són molt físiques, o Bielorúsia, que és un equip que el coneixem molt bé, però que sempre és molt complicat de guanyar, perquè és un equip d’aquests que a vegades guanyes de vint o acabes patint fins al final. Veus la selecció capacitada per fer alguna gran gesta als Jocs?Jo crec que sí, tot i que hi ha moltes seleccions amb molt de talent, crec que aquestes competicions s’han de jugar partit a partit, i en un partit d’aquests pot passar qualsevol cosa. Ara això queda molt lluny, i ara el que ha de fer l’equip és aconseguir la classificació, i després ja parlarem del que podem fer a Pequín. Quins són els motius que t’han portat a fitxar pel campió italià?Doncs perquè és un equip amb molta història i títols, però sobretot perquè la temporada que ve jugarà l’Eurolliga. Jo aquest any ja he jugat aquesta competició amb el Dynamo, i és on juguen els millors equips i jugadores d’Europa, i crec que és bo per a mi jugar aquesta competició per competir amb els millors. Tindràs competència?Espero que sí. Fitxo com a primera base, però hi haurà una altra base italiana, que encara que no la conec gaire tinc bones referències, i suposo que sortirà a donar minuts de descans des de la banqueta. Però espero que en tingui de competència, ara sempre que sigui sana, ja que si n’hi ha el ritme d’entrenament sempre és més alt i això sempre és bo.
Quins records t’emportes de Moscou?Doncs molt bons, perquè ha estat una experiència magnífica, he après molt i m’ha servit per millorar molt el meu joc. A més he tingut l’oportunitat de jugar amb i contra jugadores de molt talent.Si vas al jocs no tindràs gaires vacances no?No gaires, ja que em sembla que només acabar els jocs hauré d’anar cap a Itàlia, tot i que suposo que potser tindré una setmana o deu dies de descans. Però tampoc m’importaria gaire si no en tinc de vacances, a més les estic tenint ara que estic lesionada. I com s’està a Mataró? La gent et para pel carrer?La veritat és que estic molt bé aquí a casa. I pel carrer els amics sempre es paren a parlar. L’altre gent no gaire, sí, alguns seguidors del bàsquet, però en general no, però és una sort perquè això em permet passejar tranquil·la.
