Dissabte es representa al Monumental ‘Viatge a Califòrnia’ l’obra que fa 10 anys va publicar el dramaturg mataroní Toni Cabré i que tant temps després van decidir portar a l’escenari Versus, encarregant la direcció a un altre mataroní, Moisès Maicas. L’obra arriba a la ciutat del seu creador convertida en un èxit de crítica i públic i en el marc d’una llarga gira per tot el territori català. Cabré n’està satisfet i vol que sigui l’inici d’una llarga col·laboració entre ell i Maicas. Hem parlat amb ell ...
Que vingui una obra teva a Mataró què suposa?Penso que és un procés normal. Mataró té una programació estable de teatre, a la ciutat hi ha un públic i un interès de tota la vida pel teatre i que les meves obres quan es representen passin per Mataró és evidentment una satisfacció. Desitjo que la gent s’ho passi molt bé, però és normal que el que passa per altres llocs, passi també per casa teva.Que aquest text tardi 10 anys des que es publica fins que puja als escenaris és normal?Hi ha de tot. Hi ha obres clàssiques molt conegudes que van tardar més de 15 anys en estrenar-se i autors que no han vist les seves obres representades. També hi ha autors que escriuen per encàrrec i ja han concertat que el que publiquin ho representarà aquella companyia o aquell teatre. 10 anys, però, és molt. Jo hauria preferit que l’obra s’hagués vist en el seu moment, al cap d’un o dos anys, però no deixa de satisfer-me que una obra publicada el 1998 i que parla de la corrupció lamentablement segueixi vigent avui en dia, fins i tot de forma augmentada. Per una banda, doncs, m’hauria agradat veure-la abans sobre els escenaris però, per altra, que la temàtica i la problemàtica dels personatges tingui vigència tant temps després, això no deixa de ser una satisfacció per l’autor. M’he acostumat, però, a escriure a un ritme d’una obra cada any i mig, i després les obres tenen el seu temps abans no es porten dalt l’escenari. El que és realment important és que quan la vegis a l’escenari la vegis en condicions. No et fa cap favor veure-la mal muntada, mal dirigida i en aquest cas he de dir que l’he vist tal com l’havia imaginat i estic molt content amb el resultat.Ets un autor d’èxit, amb premis i amb les obres publicades. Costa molt que et publiquin les obres?Precisament el meu èxit és aconseguir no tenir obres al calaix, tot el que he escrit els darrers 20 anys està publicat en alguna editorial professional. Això és una satisfacció perquè en el teatre hi ha poca gent que llegeix i les publicacions són restringides. Tot i això jo sempre dic que quan publiques una obra de teatre n’has de vendre una a un director que la munti ben muntada i que il·lusioni el públic. N’has de vendre una a un bon director, aquest és el secret. En el meu cas no tinc totes les obres representades però sí publicades i qualsevol director pot trobar les meves obres per muntar-les. A més, dono als directors la possibilitat de contactar amb l’autor, jo sempre que es munta una obra meva em poso a disposició de la companyia per adaptar-la com calgui per tal de fer-la de la millor manera.
La dificultat que et produeixin les obres publicadesEl pas entre publicar i que et produeixin l’obra és més difícil?Exactament, que hi hagi un productor teatral que agafi un text i que s’arrisqui amb quartos, teatre i programació, costa molt. Només hi ha d’haver, però, coses a dir, que l’obra sigui sòlida i interessant i molta paciència. Jo no he estat mai un autor que empaiti els productors, però sí que procuro que un cop publicada l’obra arribi als productors. Sense anar més lluny, ara s’ha reeditat “Viatge a Califòrnia” per part d’Edicions 62 amb la versió adaptada al muntatge que es veurà dissabte al Monumental. Això és una manera que els productors trobin el material de la millor manera per tal que s’hi llencin. El teatre és una figureta de vidre molt trencadissa, que depèn de moltes coses, del text, de la direcció, de la interpretació, dels teatres on es representi, del públic. Perquè funcioni hi ha d’haver moltes sintonies, s’han de casar molts talents i encertar-la, i això costa i els productors, davant un text inèdit, són més aviat conservadors. Si un fa un Shakespeare, ja té un segell, ningú es posarà amb l’obra. Quan fas una obra que no s’ha estrenat el risc és molt superior. Ara, la meva experiència diu que quan les obres estan ben escrites i es difonen correctament, un dia o altre es fan i algun cop, com amb aquest ‘Viatge a Califòrnia’, es fa el muntatge adequat, tal i com és l’obra.
El fet d’escriure en català ho fa més costós?No, el problema no és la llengua. El problema és que durant molts anys ens hem acostumat a representar més obres universals que no pas catalanes. No és un problema de llengua. Jo dic, però, que sóc un dramaturg i no un escriptor, no escric per ser llegit, sinó perquè em llegeixin els directors que després vulguin fer-ne un muntatge.Tu portes dos barrets, el de la gestió cultural des de l’administració i el de dramaturg. Costa compaginar-los?Són dos barrets diferents. Per poder escriure amb independència jo sempre he tingut altres feines. Estic molt acostumat a que la meva independència la sufragui la meva altra feina, l’únic problema és de temps perquè tot el que dediques a treballar, en aquest cas en la gestió cultural, no el tens per escriure. Però a Catalunya només en Jordi Galceran viu exclusivament d’escriure i perquè ha tingut la sort del ‘boom’ del Mètode Gronholm.Quan vas marxar del PMC vas dir que era qüestió de temps per escriure. Com vas de temps ara per a la producció de textos?De temps vaig millor perquè tinc més horari. La meva feina em permet tocar molt teatre i tenir més hores. Sempre he dit que el càrrec de Director del Patronat de Cultura no et demanava una dedicació exclusiva, sinó absoluta. Quan sorties de la feina havies d’anar a algun acte i això durant tot l’any. Jo diferencio exclusiva d’absoluta, i la dedicació que tenia a Mataró no em permetia escriure. Ara tinc més marge. Jo tampoc necessito 24 hores per escriure. Un dramaturg necessita més hores de pensar que no pas d’escriure. Jo tardo un any i mig a fer 50 folis, però no és tant de temps escrivint.El muntatge de “Viatge a Califòrnia” que ve a Mataró t’ha satisfet?Plenament. Hi ha hagut una gran sintonia entre tot l’equip, perquè aquest s’ha cregut l’obra. Se la va creure el productor, se la va creure el director i el repartiment explica que els ha interessat molt els personatges. L’equip ha cregut en el producte i nascut d’una sala alternativa, plantejat amb una certa modèstia, tothom ha remat en la mateixa direcció i el que es veu a l’escenari és l’obra tal i com l’havia imaginat. El primer dia que la vaig veure, a mi l’obra em va il·luminar, em va dir coses que jo a l’escriure no havia trobat. El text teatral és un guió, és la base perquè es construeixi l’espectacle i els actors se l’han de fer seu. Quan veus que hi ha il·lusió i es treballa bé, l’espectacle l’aixequen fins a un nivell que realment et satisfà.Quina ha estat la teva implicació en aquest muntatge?He estat al costat del director i els actors quan m’ho han demanat per discutir aspectes del text. Per exemple, un dels personatges li deia “pare” al seu pare perquè és com jo de petit li deia al meu, ho vam comentar i vam dir que era millor que li digués “papa”, que és com em diuen a mi les meves filles. Això és un canvi de text fet allà, un exemple de modificacions en les que vam treballar perquè el text flueixi. Els actors s’han de fer seu el text i a vegades et comenten que una paraula no els surt i tu els has de fer cas. L’autor no té la veritat i el seu text se l’ha inventat i jo crec que ha de ser molt receptiu amb els actors, sobretot si són bons com és aquest cas. El repartiment d’aquest muntatge ha estat un luxe.Aquesta complicitat mataronina entre el director Moisès Maicas i el dramaturg Toni Cabré tindrà continuïtat?Jo espero que en tingui perquè amb en Moisès ens coneixíem però no havíem treballat mai junts i en el ‘Viatge a Califòrnia’ ens hem entès la mar de bé. L’única condició que ens vam posar és que ens creiéssim en el que estàvem fent i a partir d’aquí ha quedat una complicitat molt seriosa, no forçada per res. Per tant jo confio en que segueixi i estem en un projecte del que encara no es pot parlar però que anirà en aquesta línia. Ara estem en procés de veure què fem, la idea és que hi hagi col·laboracions però ara és moment de parlar de ‘Viatge a Califòrnia’, que duu una trajectòria impressionant, amb 38 representacions en tres mesos i és el que hem de posar en valor. Hi haurà continuïtat en la relació entre autor i director però és precipitat parlar de quina obra. I no toca.Com vas de producció?Bé, acabo de publicar una obra que es diu “Demà coneixeràs en Klein”, que es va llegir al Versus al mes de juliol i que he modificat per tal que entri en el circuït de directors a veure si algú la vol portar dalt de l’escenari.Què li diries a la gent perquè vingui a veure “Viatge a Califòrnia”?Diria que si van al Monumental veuran una interpretació de primer nivell d’un muntatge molt sòlid. Ni diré que l’obra sigui interessant, això ja ho dirà la gent, però el que veuran segur és uns actors encarnant els meus personatges a l’escenari i deixant-hi la pell.
La Cita Viatge a Califòrnia de Toni CabréDissabte 10, a les 9 del vespre, al Teatre Monumental.10,5 euros. (descompte abonats)La FitxaDirecció: Moisès MaicasRepartiment: Àlex Casanovas, Lali Barenys i Aida de la Cruz.
