T’esperaves guanyar dues etapes de la Titan Desert pel desert del Marroc, i acabar tercer a la general? Jo havia entrenat bastant i sabia que podia fer un bon paper, ja que em trobava molt bé. Ara, d’aquí a guanyar dues curses i acabar tercer no m’ho esperava, ja que m’havia fixat com a objectiu acabar entre el desè i el quinzè lloc. Però mira... al final he acabat tercer i he guanyat dues etapes. Com es prepara una carrera d’aquestes característiques tant extremes?Joc crec que la millor preparació és haver estat abans al desert. Perquè el desert és un lloc molt variable i que canvia molt. En el meu cas l’any passat ja hi vaig estar i ho vaig deixar quant anava onzè, ja que em vaig posar malalt, la veritat és que vaig agafar una gastroenteritis molt forta i vaig haver d’abandonar. Però bé, aquesta experiència em va anar molt bé i a mi la calor em va molt bé a l’hora d’anar amb bici, i en canvi a la majoria de ciclistes no els hi va tan bé córrer amb tanta calor. I pel que fa a l’entrenament que he seguit, doncs he estat 3 mesos entrenant, però el que està clar és que jo tinc una botiga i lo meu és arreglar bicis i estar a la botiga i amb això em guanyo la vida. Per tant he entrenat als migdies a l’hora de dinar, em portava un batut i “ale” a la bici. A vegades feia una hora, altres dies dos o tres, però tot depenia de la feina que tingués a la botiga. Llavors els caps de setmana entrenava més, dissabte a la tarda feia 4 o cinc hores, i diumenge un altre cop, i els dilluns al matí que tinc la botiga tancada feia 4 o 5 hores més, és a dir que en tres dies podia fer entre 15 o 18 hores d’entrenament. Com se sent un en acabar tercer en una prova on participen alguns dels millors ciclistes del món?La veritat és que estic molt orgullós, perquè per a mi és tota un experiència poder dir que he estat competint amb els millors ciclistes del món, i a més acabar tercer i havent guanyat dues proves. Però tot i això, jo soc el mateix i tinc els peus a terra, ja que això ja ha passat i ara em toca tornar a la botiga i a arreglar bicis. En algun moment va estar a punt d’abandonar la cursa per la seva duresa?Sí, exactament el segon dia quan ja quedava poc per arribar a la meta. Ja que el dia anterior no em vaig posar vaselina a les natges, i a l’endemà tenia dues llagues que em feien molt de mal. Aquest dolor va fer que el meu moviment a l’hora d’anar amb bici fos diferent i que la bici es mogués, i això va ser el que em va provocar les sobrecarregues als músculs de les cames que van estar a punt de fer-me abandonar. Però en aquell moment vaig pensar en la meva dona, que havia estat tres mesos gairebé sense veure’m, que estava sola a casa i que a més ho estàvem passant molt malament, perquè la setmana abans de marxar ens varem veure obligats a sacrificar el nostre gos. I llavors vaig dir “si ella ha patit tant jo també ho he de fer” i vaig acabar la prova. Però després d’això tots els altres dies següents vaig anar molt bé i vaig anar a més. I ara et planteges algun repte més?Ara mateix el que vull és gaudir d’aquest triomf, i diumenge agafaré la bici i sortiré a entrenar, però res més. Ara ja he tornat a la meva vida normal, i el que toca és estar a la botiga. Però la veritat és que m’han ofert per anar a córrer a Itàlia en carretera, però per ara no tinc pressa, i més endavant ja veuré el que faig. Parlem amb Raúl Hernández, tercer classificat de la “Titan Desert 2008
“Vaig estar a punt d’abandonar, però vaig pensar en la meva dona, i si ella havia patit jo també ho havia de fer, i vaig acabar la prova”
T’esperaves guanyar dues etapes de la Titan Desert pel desert del Marroc, i acabar tercer a la general? Jo havia entrenat bastant i sabia que podia fer un bon paper, ja que em trobava molt bé. Ara, d’aquí a guanyar dues curses i acabar tercer no m’ho esperava, ja que m’havia fixat com a objectiu acabar entre el desè i el quinzè lloc. Però mira... al final he acabat tercer i he guanyat dues etapes. Com es prepara una carrera d’aquestes característiques tant extremes?Joc crec que la millor preparació és haver estat abans al desert. Perquè el desert és un lloc molt variable i que canvia molt. En el meu cas l’any passat ja hi vaig estar i ho vaig deixar quant anava onzè, ja que em vaig posar malalt, la veritat és que vaig agafar una gastroenteritis molt forta i vaig haver d’abandonar. Però bé, aquesta experiència em va anar molt bé i a mi la calor em va molt bé a l’hora d’anar amb bici, i en canvi a la majoria de ciclistes no els hi va tan bé córrer amb tanta calor. I pel que fa a l’entrenament que he seguit, doncs he estat 3 mesos entrenant, però el que està clar és que jo tinc una botiga i lo meu és arreglar bicis i estar a la botiga i amb això em guanyo la vida. Per tant he entrenat als migdies a l’hora de dinar, em portava un batut i “ale” a la bici. A vegades feia una hora, altres dies dos o tres, però tot depenia de la feina que tingués a la botiga. Llavors els caps de setmana entrenava més, dissabte a la tarda feia 4 o cinc hores, i diumenge un altre cop, i els dilluns al matí que tinc la botiga tancada feia 4 o 5 hores més, és a dir que en tres dies podia fer entre 15 o 18 hores d’entrenament. Com se sent un en acabar tercer en una prova on participen alguns dels millors ciclistes del món?La veritat és que estic molt orgullós, perquè per a mi és tota un experiència poder dir que he estat competint amb els millors ciclistes del món, i a més acabar tercer i havent guanyat dues proves. Però tot i això, jo soc el mateix i tinc els peus a terra, ja que això ja ha passat i ara em toca tornar a la botiga i a arreglar bicis. En algun moment va estar a punt d’abandonar la cursa per la seva duresa?Sí, exactament el segon dia quan ja quedava poc per arribar a la meta. Ja que el dia anterior no em vaig posar vaselina a les natges, i a l’endemà tenia dues llagues que em feien molt de mal. Aquest dolor va fer que el meu moviment a l’hora d’anar amb bici fos diferent i que la bici es mogués, i això va ser el que em va provocar les sobrecarregues als músculs de les cames que van estar a punt de fer-me abandonar. Però en aquell moment vaig pensar en la meva dona, que havia estat tres mesos gairebé sense veure’m, que estava sola a casa i que a més ho estàvem passant molt malament, perquè la setmana abans de marxar ens varem veure obligats a sacrificar el nostre gos. I llavors vaig dir “si ella ha patit tant jo també ho he de fer” i vaig acabar la prova. Però després d’això tots els altres dies següents vaig anar molt bé i vaig anar a més. I ara et planteges algun repte més?Ara mateix el que vull és gaudir d’aquest triomf, i diumenge agafaré la bici i sortiré a entrenar, però res més. Ara ja he tornat a la meva vida normal, i el que toca és estar a la botiga. Però la veritat és que m’han ofert per anar a córrer a Itàlia en carretera, però per ara no tinc pressa, i més endavant ja veuré el que faig. 
