La setmana passada, els socis d’Arcàdia van anunciar el tancament del Cafè Cultural que des de 1999 gestionaven al Carrer d’en Pujol. L’Arcàdia, un reducte cultural per totes les expressions artístiques, un cafè emblemàtic que ha protagonitzat amb veu pròpia la vida cultural de la ciutat. Des que ho van anunciar, Gustavo Herraiz i Andreu Beneït expliquen que hi ha hagut “efecte closer”, ara tothom hi vol anar abans del dia 29.
Per què tanca l’Arcàdia Cafè Cultural?GH. Qui ens coneix i ha seguit la nostra evolució sap que el nostre objectiu era ser professionals en el camp de la cultura i el cafè ens ha ajudat molt a començar, agafar nom, arriscar-nos, en aprendre. L’evolució natural de la nostra cooperativa era tendir a això, hem arribat a un moment que el que és la feina de despatx, d’Arcàdia Gestió Cultural, requereix molts esforços i moltes hores. Aquest cafè no era un bar normal, feia falta un esforç més enllà de posar cafès, de programació o de comunicació. Ha arribat un moment en què preferim encarar els esforços, posar l’energia només a la gestió.Com ha de reaccionar Mataró sense Arcàdia?GH. Nosaltres confiem en Mataró i la seva gent. Sempre hi ha hagut un lloc emblemàtic, l’Arcàdia ho era i ja n’hi haurà un altre. No estem dient que no puguin haver més arcàdies. A Mataró hi ha molta gent jove treballant amb molta energia i segur que sortirà alguna cosa. La gent ara es veurà obligada a reaccionar, ja no hi ha Arcàdia, doncs toca buscar noves solucions, nous aparadors per l’activitat cultural que hi ha a la ciutat.La vida del Cafè Cultural sempre ha estat exitosa, heu mort d’èxit?AB. Tots els nostres objectius s’han acomplert. Els dels primers temps i els que han anat sorgint amb les nostres inquietuds i els de la gent. La clau segurament ha estat ser inquiets, buscar fer diferents coses, explotar el local i cansar-nos abans nosaltres que no pas la gent.La gent de Mataró que creia en un “se-gell Arcàdia” marca de la casa on el podrà trobar ara?GH.El més proper que estem fent és la gestió de l’Aula de Teatre. No diré que sigui una panacea, però sí que li estem donant un altre quart de volta. Com que a l’Aula no hi ha més espai físic, a través de l’IME estem duent el teatre a les escoles. També amb l’IME estem coordinant extraescolars a les escoles, no amb monitors, amb professors de teatre de l’Aula. També estem impulsant cursos de P-3, P-4 i P-5 per a una extraescolar de l’art. No sé si això és segell Arcàdia, però sí que és una aposta per la cultura de base. Estem intentant que ningú hagi de marxar de Mataró per assajar. Estem buscant espais per a grups amateurs, cedint-los l’Aula a canvi d’un bolo per la ciutatAB. És l’intent de vincular la cultura més a la ciutat en un tracte de reciprocitat.GH. Més coses. La nostra feina ens ha permès detectar deficiències culturals a la ciutat. I treballem per omplir buïts.
Quins són els buits més importants?GH. Hi ha un problema d’infraestructures culturals flagrant. Hi ha un Pla d’Equipaments, però cal veure com es desenvolupa. S’està parlant molt de sostre cultural, de Can Gassol, de la gent de Can Fàbregas. Fins ara hi havia grups de gent que si no s’aplica el Pla d’Equipaments es disgregarà. És necessari que el Pla s’apliqui ja i de forma coherent per no perdre sinèrgies entre els creadors. Un altre buit important és que falta post-producció. Hi ha molta gent que comença a fer coses, no troba una via per professionalitzar-se i molts intents es perden pel camí. Hi ha un problema de professionalització, de cost de fer el pas. Recursos, passos, assessorament. Un cop tenim gent amateur que es dedica a la cultura, cal donar-los un cop de mà. Hi ha caldo de cultiu però falta evolució.
De “cadells d’iniciativa” a gestors culturals
Al principi se us deia els “cadells d’Iniciativa”. Com ho vau viure?GH. Hi ha hagut coses que han ferit però més pel desconeixement que per la crítica. Dir-nos cadells d’iniciativa es diu per mala fe però per desconeixement. Si algú els volia dir així, allà ell, no ho som. Tampoc seria res dolent, però és que s’estava faltant a la veritat. Nosaltres mai hem volgut entrar en debats, no hem volgut fiscalitzar ni hem dit mai a qui votàvem, això pertany a l’àmbit personal. Els primers temps és cert que se’ns relacionava amb l’àmbit iniciativa però el mateix temps ha demostrat que l’Arcàdia era un lloc obert on cadascú podia pensar i dir el que volgués.Molta gent de Mataró no coneix la vessant de la gestió cultural. Què feu?GH. Nosaltres vam començar amb un despatx al magatzem i ara en tenim un al carrer Iluro. No es tracta de treballar només a les tardes, no fotem. Nosaltres treballem en diferents projectes i hi ha gent que això no ho coneix. O gent que es pensa que només treballem per l’ajuntament de Mataró. Això no és veritat. Hem treballat per diferents administracions i per privats. A Mataró mateix treballem amb el PMC, l’IME, Joventut, IMPEM. Fora de Mataró treballem per 8 ajuntaments del Maresme, per Castellterçol, hem treballat per Barcelona, per Focus. És un seguit d’activitat que és lògic que siguin invisibles, que no es coneixen perquè no en farem propaganda. Però nosaltres exportem cultura mataronina. Quan ens demanen un grup de circ, un grup de jazz, nosaltres intentem exportar gent de Mataró. Pel Cafè Cultural ha passat gent que ara ja es guanya la vida amb la cultura.
Quin paper farà l’Arcàdia. Serà un lobby?GH. No. No podem. Som 4 persones i prou. Però sí que crec que cal escoltar els professionals de la cultura, perquè poden donar un punt de vista diferent. No dic que s’hagi de fer cas, però sí consultar. Fins ara no es parlava de sector cultural, però sí que fa temps que es parla de sector de l’automòbil. Cal comptar amb el sector cultural, per la seva potència i pel que representen. O per exemple el model cooperativista, tan important per història a Mataró i amb realitats variades de cooperatives culturals. Creiem que se’ns ha d’escoltar com a sector cultural i com a cooperatives. Què farem nosaltres? Treballar, amb el segell Arcàdia que dèiem, on no arribi l’administració tindrem un lloc per a nosaltres.
Can Xalant és una espina per a vosaltres amb tota la problemàtica que va haver-hi en la concessió?AB. Nosaltres seguim pensant que un altre projecte hauria estat millor per a la ciutat. Nosaltres situàvem el projecte en la ciutat on està Can Xalant, no diem que el projecte guanyador no estigui bé, mai hem dit que el projecte de Trànsit no fos bo. Nosaltres del que vam dubtar és de les formes. El nostre projecte era diferent perquè l’orientàvem més cap a la ciutat. I ens vam queixar de tot el procés, que va començar fa cosa de 10 anys al Consell de Joventut que va aprovar un Pla d’Usos que va anar canviant amb el temps. Nosaltres vam considerar que es pervertia el model que havien decidit els artistes joves de la ciutat, no que el projecte guanyador no fos bo. Es van canviar criteris i el que hi ha ara no representa el que volien aquells que fa tants anys s’hi van posar.No fareu com els Rolling, que tornen?GH. Crec que ha de quedar clar el perquè. Nosaltres no descartem res, no diem que no puguem obrir un altre Arcàdia, quan surti una altra oportunitat l’estudiarem però amb una altra manera de treballar. En un bar o treballes i et guanyes el sou, o res. I el que guanyàvem es reinvertia en la cooperativa, en cultura. Nosaltres som treballadors amb nòmina, no ens hem forrat amb l’Arcàdia, no tenim escura-butxaques ni pantalla per veure el futbol. Tanquem perquè tenia un límit la fórmula amb què explotàvem aquest local.Què serà l’immoble de l’Arcàdia?GH. No depèn de nosaltres, el cafè té un amo. I no se sap què hi pot anar aquí. I que tingui continuïtat l’espai com a cafè o com el que sigui dependrà del projecte, de la gent que s’hi posi, de que l’amo accepti.Mataró i els artistes perden un espai fix, un aparador.AB. Sí, quan comences a pensar en la gent que els donaves oportunitats i ara no tindran aquest espai és quan més pena et fa tancar. Segurament hi ha coses que en la immediatesa quedaran truncades, però jo vull pensar que hi ha altres espais i en sortiran més. Hi ha “vidilla” i la gent pot anar a molts llocs. Més ara que el 99, quan vam començar. L’Arcàdia pot ser un lloc especial i únic, però molt malament estaria Mataró si fos imprescindible. Hi ha llocs i gent, no s’ha de patir. Hi ha d’haver un relleu, nosaltres ja tenim fills.Com us hem tractat els mitjans de comunicació?AB. Sempre hem assumit que per dimensions ens costava competir en espai en una revista com el Tot o en un altre mitjà de comunicació, Però sí que t’adones que a vegades es primen molt més els números, en una classificació d’importància que es fa de forma molt més quantitativa que no pas qualitativa. A l’Arcàdia ha vingut gent de renom que en un local amb més gent s’hauria fet més ressò i se n’hauria parlat més.GH. No volem marxar amb retrets. Crec que a l’hora de tancar només podem estar agraïts amb la gent, els clients, els grups, els mitjans. Però també ens toca voler sempre més, i sempre hi ha a-quell concert que a nosaltres ens semblarà la bomba i als mitjans no apareix. Però també ho entenem.Al llarg d’aquests anys heu muntat coses fora, com la Sardinada Flamenca. Això també s’acaba?GH. Dependrà dels recursos propis i de veure què podem i què no podem fer. És cert que el bar ajudava a muntar concerts fora. Darrerament ja sols fèiem la Sardinada Flamenca i ens agradaria seguir-la fent. Però cal tenir clar que no era el nostre àmbit d’actuació. Quan arribi el moment ja veurem.
